Ja fa moltes setmanes que vivim a Terrassa un nou i greu augment dels llançaments (expulsió legal de persones dels habitatges) per manca de recursos per poder seguir pagant un lloguer, per haver ocupat l’habitatge com a últim recurs, abans de dormir al carrer… La majoria d’aquests desnonaments afecten famílies senceres amb fills menors d’edat. Davant d’aquesta realitat, no veiem que el govern d’aquesta ciutat a l’Ajuntament prengui una actitud sensible, valenta i ferma per tal de fer front a un problema que ja fa massa temps que castiga els col·lectius més vulnerables de la nostra ciutat.
I què caldria fer per donar una resposta contundent i eficaç davant d’aquesta situació?
Doncs cal que el govern de l’Ajuntament agafi "el toro per les banyes", sense por a ningú ni a res!.. No pot ser que ni els serveis socials ni l’anomenada mesa d’emergència per l’habitatge no puguin donar resposta, per manca de recursos, a totes les situacions de precarietat que s’estan produint… (No és lògic que l’únic recurs d’un treballador o treballadora social perquè uns menors no hagin de dormir al carrer, i per tant vulnerar els seus drets fonamentals, sigui enviar-los a dormir a un hotel…) I per què passa això? Doncs perquè no hi ha una borsa de pisos suficient per poder atendre les necessitats de lloguer social.
Cal exigir a l’Ajuntament que comenci ja a realitzar un cens d’habitatges (tal com ha fet l’Ajuntament de Barcelona). Cal saber quants habitatges buits hi ha? Qui són els seus propietaris? Si estan purament per especular (grans tenidors, entitats financeres, particulars…)? En quin estat es troben? Pisos ocupats..?
I posteriorment prendre decisions contundents. Fer política de veritat i valenta i no tancar-se als despatxos a esperar que arribin les eleccions del 2019. I menys un govern que té molt a explicar, encara, sobre el forat negre que va provocar els anys de la bombolla immobiliària, amb l’empresa pública d’habitatge que va crear (Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa). Amb la Llei d’habitatge del Parlament de Catalunya del 2007 cal arribar fins al final, estudiar possibles ajuts i recursos per als particulars que tenen pisos buits, per incentivar que els lloguin amb lloguers socials. No n’hi ha prou amb posar multes als habitatges buits, cal anar mes enllà i expropiar tots aquells habitatges de les entitats financeres que romanen buits a expenses d’especuladors (especular amb habitatges, amb els lloguers, és vulnerar el dret a l’habitatge, tal com està previst a la Declaració Universal dels DDHH o al Pacte Internacional pels Drets Socials, Econòmics i Culturals signat per l’Estat espanyol…). L’Ajuntament és Estat, és administració… Està per fer liderar de forma valenta i fer política…
I, per acabar, és molt important que per donar suport a una política valenta com aquesta hi hauria d’haver la unitat de tots el moviments socials (PAH, Col·lectiu sense Habitatge…) que ja porten molt de temps lluitant, des del carrer, pel dret a l’habitatge i per la dignitat de la gent i que gràcies a ells s’han pogut frenar tantes vulneracions de drets. Sense la unitat d’acció de tots els afectats i afectades no serà possible avançar en la defensa dels drets i no es podrà fer tanta força als poders polítics i econòmics com a responsables d’aquesta gran estafa.
A Terrassa tenim una gran oportunitat davant d’espais de participació ciutadana comuna i oberta com el II Parlament Ciutadà, Espai Drets o la Comissió de Seguiment i Alerta de la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat.
La dignitat del dret a l’habitatge a Terrassa està a les mans de totes i tots els ciutadans.
* L’autor és advocat, activista pels DDHH i membre de l’Observatori Drets Socials i d’ESPAI DRETS
