No puc viure sense música. En parlaré en aquesta columna. No és la primera vegada. Ni tampoc serà la darrera. El tema és prou extens. Faré frases de cinc paraules. Per copiar el propi títol. Les ratlles d’una partitura. Justament el nombre de vocals. Els dits d’una mà. O el nombre de continents. Provaré que quadri absolutament tot. La música ho fa sola. Tot va millor amb harmonia. És un símbol de llibertat. També ho és de sort. Molta gent s’hi identifica. Sobretot els qui són extravertits. Els agrada la novetat. Són persones polifacètiques i inquietes. També, però, mostren vessants fosques. El neguit esdevé mal conseller. Provoca temperaments tensos i agres. Sovint adopten decisions massa precipitades. No se les pensen prou. Això genera moments massa tensos. Fins i tot ben desagradables. Per oblidar-los aviat. Han d’implorar perdó. Sovint els domina l’orgull. Els costa admetre els errors. Si ho fessin, anirien millor. Com una bassa d’oli. Tensar situacions no és bo. Però ells no ho entenen. O no ho volen pas. Sempre cerquen provocar conflictes imaginaris. Al cervell, hi tenen serradures. Mai no viuen prou tranquils. Ni ho volen pels altres.
El cinc és número màgic. Amaga molta fondària dins seu. Cinc són, alhora, els sentits. El mateix nombre de continents. Un símbol impressionant d’obertura. El món demana esquemes transparents. En cadascuna de les vessants. Una perfecta claredat de conceptes. Uns viaranys del tot amples. Per què hi ha guerres? Encara no n’hem après. Ens domina un egoisme compulsiu. Mira que seria prou fàcil! Només amb un esforç mínim. Parlar no és tan difícil. Però no ho volem fer. Ni a l’entorn familiar. O a la vessant política. Llavors, passa el que passa. Massa coses es troben desmarxades. Sense un nord ben definit. Els polítics baden amb rotunditat. Som al campi qui pugui. Arranjar és un concepte caduc. Preferim unes situacions d’autarquia.
Jo m’estimo la vida. No ho perdo de vista. Voldria fer-ho tot senzill. Fugint de qualsevol situació enrevessada. Em procuro marcar cinc reptes. Com si parlés d’objectius… Lluitar, creure, esperar, estimar, gaudir. Que tot està per fer. I encara tot és possible. Si m’ho proposo, guanyo. Si no hi crec, malament. M’ho ensenya el pentagrama.
