Tots n’hem sentit a parlar i la seva paternitat pertany a l’enginyer aeronàutic nord-americà Edward A. Murphy. Va néixer fa cent anys i estava especialitzat en sistemes de seguretat crítics. En resum, venia a defensar que a l’hora de fer qualsevol tasca sempre hi pot haver un viarany que desemboca en el desastre. Essent així, algun cop hi pot haver algú que -per a bé o mal- es decanti per aquesta opció. Per tant, quan s’afronta un repte, l’opció tràgica no esdevé la millor. En qualsevol cas, no es pot anar pel món de manera inconscient. Cal considerar el pitjor dels escenaris possibles, en previsió que alguna cosa pugui fallar. La prudència és una bona consellera i sempre va bé minimitzar riscos i preveure debacles. És preferible, primer, prevenir i després curar.
En un món progressivament més robotitzat i tecnològic, l’home pot perdre capacitat de concentració i rigor. És ací on cal pensar que, tard o d’hora, l’errada humana pot passar. Bo i agafant el referent de la premsa, penso en un parell d’accidents: el d’un cotxe-UBER sense xofer (fa tres setmanes) i un altre autònom-TESLA (el darrer dia de març). Em pregunto si, en ambdós casos, la casuística derivada de la llei Murphy tindrà alguna cosa a dir… Si més no perquè, en aquest entorn, els ianquis sempre han presumit d’anar per davant de tothom.
En la perspectiva de desdramatitzar una mica el negativisme, ens poden ajudar força la ironia i sornegueria dels famosos "calendaris-Murphy". Una mirada divertida de la realitat diària ens pot ajudar a actuar de manera menys tensa. Algun exemple concret ens situarà en òrbita: "Allunya’t del químic que és a punt de fer un descobriment". "Amb el llum apagat, totes les senyores són meravelloses." "Quan trobis la solució, el problema ja no existirà."
D’uns anys ençà, els calendaris -de paret o escriptori- van passant a millor vida. Les agendes de paper físic, també. Cada cop són més els qui es decanten per tenir-ho tot al canell, dins d’un mòbil de darrera generació. Fins que l’estri fa figa o ens cau a terra i s’esconya. De ben segur que, llavors, el més calent és a l’aigüera… No disposem d’un pla "B".
Ens hem idiotitzat tant, que som incapaços d’arranjar-ho. Ja diu un vell adagi que "la sort és dels ximples". Cal ésser cauts. Sense perdre de vista la transcendència.
