El passat 1 de febrer, a primera hora del matí, vàrem rebre onze transferències al compte de l’Ajuntament, procedents de la Generalitat de Catalunya. Suposaven la liquidació de tots els deutes pendents, alguns, corresponents a dos anys enrere. Per primera vegada, en més de trenta anys, no tenim cap deute pendent de cobrar de la Generalitat. Un autèntic miracle, una revolució, atribuïble a un dels efectes del 155.
Pel que vaig poder comprovar, parlant amb una vintena d’alcaldes, el mateix els havia passat a tots ells, de manera que, sense fer escarafalls, ni pronunciaments públics, es fregaven les mans per haver pogut cobrar imports , realment rellevants, que la Generalitat no liquidava, sota les més diverses excuses. De fet, mig any enrere, la Generalitat devia prop de mil milions al conjunt d’ajuntaments catalans. Deutes que, en uns quatre mesos, han estat degudament liquidats, seguint les ordres del Ministeri d’Hisenda.
No seré jo qui elogiï l’aplicació del 155 però, a la vista dels seus efectes, fa la impressió que els guanyadors de les eleccions al Parlament del 21-D no tinguin cap pressa per liquidar-lo. Van proposant candidats que saben que no podran ser elegits presidents i, mentrestant, va fent via el 155. Per què aquesta tàctica? Em direu malpensat, però a molts d’ells ja els va bé que sigui l’Estat qui faci determinada "feina bruta". M’explico.
L’enorme deute acumulat per la Generalitat, que supera els setanta-cinc mil milions, fa impossible un govern inversor. És a dir, qui entri a governar, li tocarà" fer dissabte" i procurar estalviar en tots els àmbits i sectors, per no acumular més deute i començar a reduir els interessos a pagar. Per això, calen decisions molt impopulars, i sobretot molt suïcides a nivell intern dels partits governants, no en va, durant anys i anys, molts dels organismes i serveis de la Generalitat han servit per acollir militants, simpatitzants, amics i parents, fins a engreixar les nòmines de manera insostenible.
Que sigui ara el govern central el qui les aprimi, a molts, ja els està bé. Amb el 155, més de dos-cents cinquanta alts càrrecs han estat destituïts, i la majoria d’ells no servien per a gairebé res pràctic. S’han eliminat delegats territorials, assessors departamentals, consultors, experts, estudiosos…, a més de liquidar àmbits sencers com el Diplocat, dedicat a la tasca propagandística, a nivell mundial, alhora que acollia personatges curiosos, o permetia premis a la fidelitat, com la de nomenar "ambaixadora" Dinamarca i països nòrdics, la germana de Pep Guardiola o col·locava a l’ambaixada d’Alemanya Marie Kapretz, exregidora d’ERC a Cercs…
En fi, serien llargs d’explicar els efectes del 155 i, si tingués temps, ho faria dedicant-li un llibre. De totes maneres, ara que apareixen tants llibres, explicant detalls del procés, animo algun periodista a dedicar part del seu temps a parlar amb alcaldes, regidors, entitats, empresaris… per saber exactament els efectes del 155, i sobretot esbrinar si una de les motivacions de la falta de pressa dels partits independentistes per tornar a governar és degut a donar més temps per fer neteja al 155. Si no, no s’entén.
De fet, hi ha un altre efecte, poc grat d’explicar als ciutadans, en general, però hi ha uns quants milers de funcionaris sense especials presses per liquidar-lo, a la vista que es poden dedicar a la dura feina de resoldre mots encreuats o sudokus, durant les hores de despatx, a l’espera que tornin a tenir govern efectiu. Que aquesta manca de govern suposi tenir milers de llicències d’activitats paralitzades i milers de tràmits d’urbanisme, mediambientals o d’altres tipus sense resoldre no sembla preocupar en absolut als partits guanyadors. Ells estan per altres batalles, molt més èpiques i astutes, contra el govern central i els seus aliats. Algun dia, ja podran pensar en el poble.
Ara tenen altres prioritats, i els efectes del 155 poden continuar. No hi ha cap pressa per aturar-los.
Vaja, almenys això sembla.
* L’autor és alcalde de Borredà
