No fa massa dies vaig veure com s´iniciava un nou negoci, només portava tres dies obert. Liderat per una persona coneguda, amb un cognom solvent en el món de la restauració. Si hagués de definir la situació que vaig viure en tres paraules seria: dinamisme, il·lusió i desorganització. La veritat és que el menjar era extraordinari (potser jo no hagués posat tant arròs com a base del tàrtar de tonyina, però això va a gustos). Les anxoves, exquisides, una amanida d´albergínia amb parmesà brutal i uns calamars a l´andalusa gens feixucs. El personal es desvivia pels clients, alguns d´aquests últims fins i tot ratllant la mala educació exigien coses que no eren de rebut, però tot i així l´equip que vaig veure treballar estava a l´alçada de les circumstàncies. Gent agradable i professional. Llavors què va fallar? Segurament la poca previsió d´èxit d´aquests primers dies els va agafar de sobte i no van saber organitzar un sistema de distribució de tasques que fos més eficaç i eficient. Recordeu que aquests dos conceptes no són ben bé el mateix.
Des de fa uns quants anys em moc pels budells de les empreses intentant, i moltes vegades assolint, la detecció de necessitats, aquells punts febles que fan que una idea, un projecte, una il·lusió conquereixin el cim o es quedin a mig fer la muntanya.
I si ara em preguntessin quins factors serien claus per poder copsar l´èxit de qualsevol iniciativa diria: la motivació i actitud de la gent que en formen part, el clima laboral que es genera i la intel·ligència emocional dels que hi participen. Ja veieu que tot depèn de com el grup s´implica més o menys en allò que fa. En aquest cas que ens ocupa crec que una bona assignació en la relació qui fa què, quan i com hagués estat necessària però em quedo amb la idea mare que l´actitud de la gent ho pot assolir tot.
I ens trobem la mestressa, la que ha de coordinar-ho tot, que muntava taules, servia arrossos a dues mans, passava comandes a cuina, donava ordres a tort i a dret a qualsevol que passava pel seu costat i fins i tot tenia la capacitat de convidar a una tapa aquells clients que, enfadats, reclamaven una taula que havien reservat feia una estona llarga, això sense deixar de cobrar pels serveis prestats.
Jo l´hagués fitxat per a qualsevol empresa amb què treballo per la seva actitud i capacitat però no pas per la seva habilitat a l´hora d´organitzar la realitat que tenia al seu davant. Si vols ser a tot arreu al final no arribes enlloc i estic convençut que si s´hagués aturat cinc minuts, només cinc minuts, a pensar com endreçar aquella situació inesperada de desbordament tots haguessin gaudit més de la seva feina (treballadors) i els clients haguessin rebut un millor servei. Els grecs quan perdien la guerra es retiraven una estona a veure què passava i després de l´anàlisi tornaven per guanyar-la (Krisi).
Avui he parlat amb ella i hem quedat per xerrar. Després de 30 anys d´experiència això ho diu tot d´aquesta persona que vol continuar compartint, aprenent i sent una gran professional i una gran persona.
Té tots els números per assolir-ho i un gran equip al seu costat, ara a més ha guanyat el meu cor perquè des de la seva calidesa, senzillesa i humilitat ha fet que jo vulgui compartir amb ella la seva il·lusió i sense demanar-li res a canvi, bé potser sí que li demanaré un d´aquests arrossos a la llauna que fa tan bons.
Ja tinc ganes de tornar.
* L´autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
