La sensació és que tot està a 15 o 20 minuts. Que moltes de les persones i empreses que estan transformant el món són a tocar l’una de l’altra. En el món més digital el que s’imposa és una relació bigarrada. Silicon Valley és una malla que s’estén a l’entorn de Palo Alto, Menlo Park, Mountain View, Cupertino. Una xarxa urbana molt difusa. Una mena de Matadepera de baixa qualitat que s’organitza entre els centres comercials i les seus corporatives de les empreses tecnològiques. El preu del sòl és caríssim. Els hotels són com si tinguessin el Mobile World Congres cada dia, els preus són desorbitats.
És un lloc únic i el que el fa singular és una massa crítica de talent tecnològic i de talent emprenedor que no existeix a cap altre lloc del planeta. Per això és impossible improvisar o copiar Silicon Valley. La segona característica és que és l’oest. Aquí la cultura tolerant respecte del fracàs és ben real, per això la innovació hi floreix com a enlloc i per això neixen start-ups que devenen scale-ups, algunes d’elles unicorns, empreses que es valoren en mil milions de dòlars.
Si ens situem a la seu de Google (Alphabet) a Mountain View trobem que segons el seu Google Maps i en una hora sense trànsit podem anar en 15 minuts a la seu de Facebook a Menlo Park, en 8 minuts a la seu de Tesla a Palo Alto, en 13 minuts a la seu del Venture Capital més conegut, Sequoia, en 10 minuts a la Universitat d’Stanford i en 15 minuts de l’espectacular seu d’Apple a Cupertino. Netflix queda més lluny, a 23 minuts en direcció al sud. Linkedin, a Sunnyvale, queda a 12 minuts. Amb excepcions com Uber o Airbnb que estan a San Francisco, la majoria de les seus centrals d’empreses que han canviat el món estan a tocar. La mística de Silicon Valley funciona. Pels carrers es proven els cotxes sense conductor. Es veuen amb molta facilitat. A les empreses i universitats hi ha molta gent que sembla treta de la sèrie “Big Bang Theory”. A les start-ups hi ha una passió que s’encomana. La tecnologia regna però sense un model de negoci al costat i la capacitat d’escalar negocis ràpidament tot el castell de cartes es precipita ràpidament. No importa. Cal tornar a començar a llocs com el HanaHaus o emulant els que començaven les start-ups als garatges com van fer Steve Jobs i Steve Wozniac als anys setanta per crear Apple. La mística de Silicon Valley és a cada cantonada.
El talent es mou. L’obsessió pel talent marca la vida de les empreses del Valley. Les grans i les petites, les start-ups. La mitjana de permanència d’una persona en una empresa és de dos o tres anys. És a dir el temps de participar en un o dos projectes. Aquesta mobilitat tan alta fa que la relació amb les corporacions sigui diferent. És molt habitual trobar gent que surt d’una empresa per provar una start-up i que després de fracassar torna a la mateixa empresa o una altra. Els sous són alts (no hi ha altra forma de sobreviure a Silicon Valley) però no prou alts com per retenir els que volen emprendre i provar sort per canviar el món o per crear una unicorn, o les dues coses al mateix temps.
Els governs que volen copiar Silicon Valley es creuen la teoria de la triple hèlix i creuen que posant una universitat, unes empreses i un govern sensible als negocis n’hi ha prou. Copiar Silicon Valley és impossible perquè no és possible improvisar la massa crítica de talent emprenedor ni és possible decretar la cultura de tolerància al risc i que sigui real. A més, Silicon Valley és una construcció de dècades, no va passar d’un dia per l’altre. No va ser que els de Xerox creessin l’Xparc al costat d’Santford i ja va estar. Va ser una maduració lenta. A les polítiques públiques, els falta perspectiva històrica, les coses es volen fer en un mandat i l’únic que es fa és el ridícul i un homenatge a la mediocritat.
Tothom és ric a Silicon Valley? És obvi que no. Només cal continuar per la University Avue de Palo Alto i arribar a l’East Palo Alto per comprovar com ben a prop de la Universitat d’Stanford (junt amb el MIT, la tecnològica més prestigiosa del món) hi ha bosses de pobresa profunda. Gent que viu en condicions miserables, molts d’ells hispans provinents de la immigració o simplement desclassats. Passa el mateix passejant per San Francisco, la ciutat amb el nombre de homeless més evident. Silicon Valley és la societat de l’èxit i del fracàs, que aquí s’entén com la veritable condició de l’èxit. Silicon Valley és la terra de les oportunitats. La immensa majoria de noves start-ups que triomfen tenen en els fundadors immigrats de primera generació. Però si l’èxit no arriba no hi ha xarxa social de protecció. La caiguda no té mitges tintes. L’error d’Europa o més modestament de ciutats com Terrassa seria voler copiar això. Europa ha de buscar un projecte propi, singular i, si pot ser, més vinculat a la seva tradició d’equilibri social. Però no ho farà sense crear masses crítiques de talent emprenedor i combinant l’agilitat amb la paciència. No hi ha un Silicon Valley que s’improvisi, ni posant molts diners. Això ja ho han intentat molts i han fracassat estrepitosament. La regla d’or a Silicon Valley és que talent atreu talent, però quan es copia malament Califòrnia el resultat és que mediocritat atreu mediocritat.
