Fa un any que va morir l’amic Clua (1935-2017), a.c.s. Va ésser un terrassenc distingit sobretot pel seu gran amor a Catalunya i a l’Església catòlica. Era una persona íntegra, exigent i honesta, amb una gran capacitat de treball i d’organització. Catalunya i l’Església el troben a faltar atesa la molta i bona feina que va fer tot al llarg de la seva vida, com a pare de família, cristià, professional i defensor ferm del seu ideal d’una Catalunya lliure, rica i plena.
Ben jove va tenir importants responsabilitats en el camp de l’escoltisme catòlic en uns anys en què no era gens ben vist per les autoritats. En Clua, amb els nois, i la Mercè Galí, amb les noies, van fer una molt bona feina a Terrassa i un gran servei a Catalunya. Quants d’aquells nois i noies després han desenvolupat tasques de servei a la comunitat. També la programació estable de teatre per a nois i noies va ésser una altra prioritat seva; Rialles, amb en Josep M. Font, i l’Òmnium primer i després amb Xarxa a partir de 1972 li van proporcionar molta feina i moltes satisfaccions.
Enamorat de Catalunya, la democràcia i la justícia social va col·laborar a les eleccions municipals predemocràtiques de 1967 i en els anys de la transició política va jugar fort amb Convergència Democràtica de Catalunya al costat del M.H. president Pujol. Va presidir CDC a Terrassa. Recordo i escau admirar la seva extrema cura en el control de les despeses de les campanyes electorals d’aleshores. Quan molts no en vèiem tanta necessitat, ell sempre defensava que havíem d’ésser escrupolosos i rendir comptes fins a la darrera pesseta gastada.
La seva important i darrera feina professional va ésser la de cap administratiu del Museu de la Ciència i de la Tècnica al Vapor Aymerich, Amat i Jover de la Rambla de la nostra ciutat. Un museu que va començar del no res en un edifici d’interès històric enorme però que es trobava en un estat lamentable de conservació. Gràcies a la bona feina de les persones del Departament de Cultura que se’n van fer càrrec, avui podem gaudir de les seves magnífiques instal·lacions. En Clua hi va fer la seva aportació, com sempre discreta, però d’una gran efectivitat. Arribada la jubilació encara va fer el servei de presidir la Fundació Cavall Fort entre els anys 2004 i 2006.
En l’àmbit de l’Església catòlica, entre moltes altres activitats, va ésser promotor l’any 2000 del Secretariat de Formació i d’Estudi de l’Arxiprestat de Terrassa, primer amb l’arxiprest Mn. Pausas i després amb Mn. Esplugas, ell va ajudar a posar en marxa tot un conjunt d’activitats que encara avui funcionen. Una satisfacció que podem donar al bon amic Clua és la continuïtat de les seves iniciatives arxiprestals. Les classes de l’ISCREB, la formació cristiana per a tothom, les vetlles mensuals de pregària, l’animació bíblica de la pastoral i sobretot el butlletí digital “Info.Arxiprestat”, que era la nineta dels ulls d’en Francesc. Tot ha tingut continuïtat després del seu traspàs i cal agrair-ho a les persones que se n’han responsabilitzat amb tant d’encert.
La seva esposa, Elisa Fainé, va estar sempre al seu costat en la majoria de les activitats abans esmentades, sempre discreta però molt atenta al bon funcionament de tots els detalls. Quants homes no hauríem pogut fer la feina que hem fet sense el suport incondicional de les nostres esposes, a casa pujant els fills i a fora actuant d’eficients col·laboradores. Descansi en pau el company i bon amic, molts trobem a faltar el seu coratge, la seva senzillesa i la seva voluntat de servir sempre honestament l’Església catòlica i la nostra nació, Catalunya.
* L’autor és doctor enginyer industrial
