Avui, fa mig segle que moria assassinat, als 39 anys, en Martin Luther King. Un pastor de l’Església baptista nord-americana i capdavanter en la lluita pels drets humans. Seva és una frase que he volgut reflectir al títol: "Hem après a volar com els ocells. A nedar com els peixos. Però no a practicar l’art senzill de viure com a germans". A més d’implicar-se en la defensa de drets dels ciutadans negres, també es manifestà activament contra la guerra del Vietnam i la lluita contra la pobresa. Tot plegat -mitjançant la no-violència- li valgué el reconeixement del Premi Nobel de la Pau (l’any 1964). Atalaiant l’entorn, dissortadament han canviat poques coses. La societat no ha pas eradicat el racisme. Ja no considero tan sols el color de la pell. Que ho preguntin, a Terrassa mateix, a gent nouvinguda d’altres punts del món… Per altra banda, la situació bèl·lica o prebèl·lica a diferents punts del planeta (Síria, Kurdistan, Afganistan, Corea, Iemen, Ucraïna, Congo, etcètera) omple un munt de pàgines als diaris… I, finalment, em nego a acceptar la fi de la pobresa. Una fal·làcia més que alguns pretenen imposar-nos.
Els carrers registren manifestacions de jubilats. Protesten per la justesa de les pensions. Paral·lelament, la senyora Cospedal -amb un desvergonyiment cínic- anuncia que l’Estat malbaratarà deu mil milions d’euros en armament. Raó de més per afegir una nova frase d’en Martin: "I have a dream". El somni d’un món en pau. El que proclama el text de l’anomenat cànon de la pau: "Escolteu! S’acosta ja el temps de saber tots la veritat. Temps que el lleó no ataqui l’anyell. De fer rendir les armes amb l’amor… I collir-ne tots les roses. La pau serà el nostre estendard. No en dubteu pas. Ja arriba!". O com pregava sant Francesc d’Assís: "Que allà on hi hagi odi jo hi posi amor. On hi hagi ofensa, perdó. On hi hagi discòrdia, unió. On hi hagi error, veritat. On hi hagi dubte, fe. On hi hagi desesperació, esperança. On hi hagi tenebres, llum. On hi hagi tristesa, alegria".
Potser pico ferro fred. No em vull, però, resignar a transcriure-ho. "A cada bugada perdem un llençol." Malgrat dependre de la classe política -que s’empatolla en idioteses- cadascú pot fer-hi minúcies. I moltes coses petites, al final, fan un gran què.
