Quan volten pel poble els primers nens i nenes amb uniformes d’agrupaments escoltes, sabem que arriba Pasqua. I sí, tenim ja al municipi al voltant dels primers tres-cents joves que s’han instal·lat en els camps preparats per acollir-los durant uns dies, com ve sent habitual, des de fa molts anys.
Saldes i Borredà són els dos principals llocs de destí per a molts agrupaments que busquen en el Berguedà la natura i la tranquil·litat que no tenen a les seves ciutats. Aquesta presència obliga els ajuntaments a estar preparats per si cal donar un cop de mà, en cas de necessitat. La immensa majoria ve preparada i organitzada, però de tant en tant tenim algun grup que cal avisar sobre les inclemències del temps, i no permetre improvisacions que ens portarien problemes, a tots plegats.
Aquests dies, les temperatures de nit poden arribar perfectament als tres o quatre graus sota zero, de manera que dormir en tendes de campanya es converteix en un art de bon material, i perfecta instal·lació. Si a tot plegat afegim alguna tempesta, no és fàcil arribar mullats al poble, cas de fer alguna caminada des del campament.
Per aquest motiu, sempre tenim a punt les escoles del poble, per si han d’acollir algun grup que no vingui prou preparat, o que es trobi amb algun imprevist de prou entitat, com per justificar l’acolliment. No solament ara per Pasqua, sinó a l’estiu, quan a finals de juny comencin a arribar els campaments d’estiu, amb grups de tota mena, que s’aniran rellevant, a raó de cada desena o quinzena de dies.
Com a alcalde, sempre hem donat el màxim de facilitats per poder venir al poble, perquè ho considero una doble bona inversió. En primer lloc, que el jovent de ciutat conegui la realitat dels petits pobles és molt positiu, perquè els trenca algunes imatges que no coneixien o només coneixien per televisió. En segon lloc, perquè toquen natura cada dia, i aprenen que pot ser amable i perillosa alhora. Poden trobar-se algun estiu amb tempestes seques, plenes de llamps i trons, com mai havien vist ni somiat, o tempestes de pluja que obliguen a saber com s’han de col·locar les tendes per no quedar xops. També aprenen la prudència necessària per no fer travesses d’un lloc a un altre, sense planificar i preparar bé el desplaçament, sota el perill de perdre’s o passar nits a l’aire lliure, amb temperatures que res tenen a veure amb les de la ciutat, d’on provenen.
En tercer lloc, hi ha la previsió de futur. Tot infant que ve al poble segur que hi tornarà al cap d’un temps, curt o d’uns anys. És una de les millors inversions perquè, si cada any passen pel poble uns dos mil infants, són dues mil veus que parlen del poble i el seu entorn, a parents i amics, que tindran interès a veure personalment el poble on han estat.
I, per evitar males pràctiques, ajuntaments, serveis de joventut del Consell Comarcal i Generalitat ens posem d’acord per vigilar i inspeccionar els grups, garantir que tinguin els monitors adequats i ben formats. En el passat, hem tingut algunes experiències de males pràctiques, en grups esporàdics, plens de bona voluntat, però mancats d’eficàcia, que ha motivat l’increment de vigilància i supervisió. I també, darrerament, s’han eliminat alguns llocs d’acampada que no eren els més adequats per acollir campaments, per la seva proximitat a torrents o rieres, o per no estar prou ben comunicats, en cas d’haver d’acudir-hi en casos d’emergència.
Així, doncs, arribats els primers campaments, hem entrat a la primavera, i ben aviat tindrem la segona tongada, amb l’arribada de l’estiu. Per a molts nens i nenes, la primera experiència de contacte directa amb la natura i la vida en un campament. Una bona experiència.
* L’autor és alcalde de Borredà
