Un dels temes que s’estan estudiant des de fa uns anys en les ciències empresarials és l’efecte de la diversitat en l’acompliment de les empreses. Diversitat de raça, sexe, religió, cultura, orientació sexual, lloc de naixement i tots els etcèteres que s’hi vulguin afegir. Recordo la meva sorpresa quan vaig visitar, ja fa gairebé dues dècades, els menjadors d’algunes empreses del Silicon Valley, aleshores en plena expansió. La majoria dels empleats tenien trets hindús o xinesos i es podien escollir tant plats de cuina mexicana, xinesa, hindú, etcètera, com alguns pocs més de tipus anglosaxó.
Dins d’aquests estudis sobre la diversitat en l’empresa, un dels aspectes importants és la proporció que hi ha d’homes i dones a cada nivell, si es poden detectar resultats diferents en l’actuació d’uns i altres i quins efectes pot tenir per a les empreses el fet de variar aquesta proporció. Hi ha un especial interès pels efectes que això pugui tenir a nivells directius, ja que en aquest nivell es prenen les decisions amb majors efectes. De nou vénen a la meva ment imatges d’aquestes factories asiàtiques de components electrònics, amb enormes sales, netes i asèptiques, en què treballen milers de persones, totes elles dones, concentrades en diminutes manualitats. Empreses en què, suposo, predominen els homes en els llocs de direcció.
Recentment ha sortit a la llum un estudi realitzat per Nordea, el banc més gran dels països nòrdics, sobre els efectes que té una major proporció de dones en els consells d’administració de les empreses i els llocs d’alta direcció. En aquests països, encara que lideren el món en molts indicadors socials, la dona tot just arriba al 20% dels llocs en els consells i l’alta direcció de les empreses.
Nordea ha analitzat durant dotze anys els beneficis sobre el capital, així com el preu de les accions d’empreses radicades a països nòrdics. La conclusió de l’estudi va ser que les empreses que tenien el doble de dones en aquests llocs aconseguien uns beneficis i preus de les accions més estables. En l’estudi no es van trobar diferències significatives en els nivells de beneficis o en el preu de les accions, però sí una volatilitat significativament menor, concretament un 40% menys de beneficis.
Cal assenyalar que altres investigacions sobre el tema semblen apuntar que sí que hi ha una millora de beneficis a major presència femenina. Catalyst, organització dedicada a la promoció de la dona en el món corporatiu, mostra informes en aquesta direcció per a empreses llistades en el Fortune 500 i Lückerath-Rovers [3], en concret per a empreses holandeses, per citar un parell d’estudis.
Les dades de Nordea poden tenir interès en un moment en què sembla que, a causa de la incorporació massiva de noves tecnologies, els mercats estan canviant amb molta més rapidesa, i es preveu un increment de la volatilitat.
Les empreses es veuen obligades a prendre decisions transcendentals i reaccionar amb rapidesa als canvis del mercat, provocant un major estrès en els llocs de direcció i de con- sell.
Johan Trocmé, director d’investigació de Nordea, opina que d’aquest estudi es desprèn que la dona té una major habilitat per navegar en temps de canvis. Crec que comparar habilitats entres sexes requeriria estudis comparatius d’empreses els directius de les quals fossin només homes o només dones, però el que sí que revelen aquests estudis és que, en el món de l’empresa, el treball compartit entre homes i dones obté millors resultats.
* L’autor és de l’Àmbit Maria Corral
