Deixeu-me, avui, l’anomenat "divendres de Dolors", felicitar totes les Doloretes, Loles i altres senyores que celebren la seva festa onomàstica. Depenent d’orígens geogràfics, tal vegada n’hi ha que només volen que se’ls faci per la data del seu aniversari. Allò que els anglesos batejaren com "birthday" i els alemanys, "geburtstag". Tenint, però, sempre present que la vida és un regal i que els mals vénen tot sols, penso que val la pena festejar-ho tot.
Coincidint amb la diada, bo és alegrar-se d’una fita que assoleix el quart de segle d’existència. És clar, em refereixo al tradicional concert de música religiosa al Sant Esperit. La paternitat i tot l’èxit recauen al llom d’en Joan Casals Clotet. Un egarenc de soca-rel que no necessita presentació. La seva vocació i estima per la música -amb predilecció especial per la vessant religiosa- ens brinda la possibilitat de gaudir-ne un any més. Serà aquest vespre, a dos quarts de deu, de la mà de la Coral de Matadepera. Entitat que dirigeix un altre personatge cabdal en l’entorn musical egarenc: na Rosa Maria Ribera. La vull recordar, sobretot, per una llarga trajectòria pedagògica en aquest camp. Cal valorar la forta embranzida que donà al Conservatori, essent-ne directora. Fa poques setmanes, hem conegut que també dirigirà alhora el Cor Montserrat. Prou feina, però se’n sortirà amb nota. Tota la música m’apassiona. De forma especial, la clàssica. I, més específicament, la religiosa. Sentir peces com el "Locus iste", d’en Bruckner, o el "Lacrimosa", del "Rèquiem" de Mozart, enlaira el meu esperit a cotes màximes. Aquest parell d’obres són un petit tast del que podrem sentir, gaudir i assaborir aquesta vesprada. En l’obertura de la Setmana Santa cristiana, evidentment ens ofereix una manera immillorable d’encetar i preparar adientment deu jorns de recolliment, pregària, meditació i interiorització en el camí a la Pasqua.
El meu més sentit agraïment a aquestes dues figures del panorama musical de la vila. Sense oblidar -això sí- totes aquelles altres persones que fan possible la continuïtat i desenvolupament d’activitats d’altíssim nivell i fondària artística a casa nostra. A qui s’ho deixi perdre, mal que li pesi, seré en disposició d’etzibar-li un "no s’ha fet l’anell d’or per al nas del porc". Dit això, feliç Pasqua a tothom.
