Mai no he cregut en el tema de les llunes. Tot i així, vull respectar totalment els qui em vulguin dur la contrària. Només faltaria! A punt de cloure el període corresponent al meu horòscop ("Peixos"), intentaré fer-ne una mena de pinzellada. En el benentès, però, que dubto molt que arribem a concloure que una gran majoria dels "peixos" manifestem una mateixa personalitat. Mai no es poden generalitzar i extrapolar criteris individuals al conjunt. Primer de tot, diré que, etimològicament, el mot prové del grec. Ve a ésser un mètode de predir el rerafons psicològic personal, a partir de la posició dels astres… el dia del nostre naixement. Sense cap base científica.
Una característica que ens adjudiquen els qui suposadament entenen en la matèria és que tenim una gran dosi d’imaginació i de sensibilitat. Potser sí. O tal vegada no. Vet a saber! Com quan diuen que som amables i compassius. En el meu cas, reconec que m’agrada molt la vessant musical. Això pot tenir a veure amb alguna contribució a endolcir els meus sentiments. Per contra, no em quadra tant en pensar que sovint puc esdevenir un xic agressiu, bo i fent palès un caràcter esquerp i crític. Sense pomes agres, però. Sí que admeto sentir-me sempre atret i motivat per temes relacionats amb la intuïció i la preocupació envers el proïsme. Tinc tot el dret a somniar en la possibilitat d’establir un món millor, més just i amb una més correcta distribució de la riquesa i les oportunitats.
Lluny de la tranquil·litat i la paciència, cerco la inquietud envers les mancances de la gent del meu entorn. Entenc que la consciència m’hi obliga. M’obligo a cedir alguna hora del meu temps a persones a qui pugui donar un cop de mà. Retrec l’egocentrisme dels qui viuen d’esquenes al propi cercle. Conjugant compulsivament el "jo-me-mi". El meu hortet, la meva rajola, el meu melic. Que no existeix l’altre?
L’egoisme és un mal conseller. Ens empetiteix i alhora no afavoreix -gens ni mica- el propi creixement personal. Des d’aquesta perspectiva, potser sí que valdrà la pena, a partir d’ara, anar llegint periòdicament les dites o previsions que ens anuncia l’horòscop en diferents mitjans. Segur que, un o altre dia, ens suggerirà alçar la vista. Fer per capgirar una possible visió sesgada i parcial del món. Almenys, per la que ens està caient.
