Aquest capvespre tindrà lloc la tradicional Nit de l’Esportista, al Teatre Principal de la vila. Una festa de l’esport egarenc que, enguany, ha de recuperar el seu to festiu. Vull recordar que l’edició de l’any passat es tancà amb males vibracions. Uns acudits grollers i desafortunats de l’humorista Jordi LP van topar amb el rebuig del públic i els comentaris contundents a les xarxes per part d’alcalde i regidors.
Per això, he triat la dita llatina del títol. Equival a “més ràpid, més alt, més fort”. Va formar part del discurs del baró Pierre de Coubertin en la inauguració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna (Atenes-1896). Una expressió que no tan sols vol reflectir el sentit esportiu i tècnic, sinó que pretén, alhora, incidir en la vessant moral i educativa. L’autoria de la mateixa correspon al capellà dominic Henri Didon, bo i inaugurant un esdeveniment esportiu on assistia el baró, qui fou el segon president del COI.
L’esport presenta l’ocasió per adquirir valors i refermar el caràcter. Ajuda -entre moltes altres coses- a madurar, dominar emocions, fixar-se fites, conrear la cultura de l’esforç, aprendre a perdre com a mitjà de superació i fer amics. Alhora possibilita la joia de viure la gresca, la festa i el joc. Una manera, en definitiva, d’expressar la riquesa de l’ésser, per davant del tenir.
És d’agrair el fort compromís -des de sempre- per part del nostre Consistori i del diari local envers la defensa de tots aquests elements. Així, la tasca de cercar col·laboradors i patrocinadors que facin possible una nova edició de la Nit mereix un fort aplaudiment per part de tota la ciutadania.
D’igual manera que es potencia -des de la casa de tots- l’afició de la gent per la vessant esportiva, és bo remarcar el recolzament de les tasques cultural i associativa, amb la xarxa de biblioteques i centres cívics. Immersos en el batibull d’una societat que ens ofereix pocs elements de pausa, és just i necessari fer una aturada, de tant en tant. Refrescar la memòria en temes que semblen obvis ens ha d’induir a fer retocs allà on més convingui. Per tant, l’esport esdevé un mitjà ben important a l’hora de bastir un equilibri multifuncional.
