Justament avui, s’acompleixen cinc anys de l’elecció del sant Pare. El papa Francesc. El primer pontífex del continent americà, que representà una alenada de modernitat, senzillesa i obertura a un estil tradicionalment anquilosat en estructures sovint pròpies d’altres èpoques. Al rigor i fondària pròpies de la seva procedència jesuïta, jo hi voldria afegir un caràcter que em recorda d’alguna manera la figura de sant Joan Bosco. Potser no vaig pas gaire desencaminat, si tinc en compte que -malgrat haver nascut a Buenos Aires- l’origen dels seus pares cal situar-lo a la comarca del Piemont italià.
Els argentins el recorden proper, desplaçant-se sempre que podia en transport públic, durant els seus quinze anys al front de la diòcesi argentina. Un punt on palesava que, abans que religiós, era sobretot persona humana. Al nivell i abast de tothom. Ja referia frases com ara "la meva gent és pobra i jo sóc un d’ells". No endebades vivia en un apartament. Una manera de clonar d’alguna manera l’esperit evangèlic. Cal remarcar el seu suport als seus convilatans, arran del famós "corralito" de l’any 2001. Una crisi econòmica d’abast monumental, derivada sobretot de la mala gestió i la corrupció política.
Home de fortes conviccions, afirmava que volia bastir la seva tasca episcopal als volts de quatre eixos: comunitats obertes, protagonisme del món laic, predicar la doctrina a tots i cadascun dels habitants i preocupació real envers malalts i pobres. Sembla poca cosa però la fondària del seu nucli abasta un molt extens camp d’acció pastoral. Una reflexió seva em trepana el cervell i m’increpa fortament i íntima: "Per a creure en Déu, no cal ésser bona persona. En certa forma, la idea de Déu no està del tot actualitzada. Un pot ésser espiritual i no pas religiós. No és estrictament necessari anar a l’església i donar diners. Algunes de les millors persones de la història no creien en Déu… Mentre que molts dels pitjors actes es van fer en el seu nom". Tant de bo que Déu li doni salut i ens el conservi per molts anys! Un bon exemple per a tots… I un bon camí per "revolucionar" l’Església. Com digué a les jornades mundials de la joventut (Rio do Janeiro-2013), "vull embolic a les diòcesis". "Vull que l’Església surti al carrer."
