Aquest breu article vol ser un petit homenatge a la memòria de Jorge Wagensberg, que morí dissabte passat als 69 anys. Coneixia el seu pensament per la lectura de les seves obres, però personalment el vaig conèixer fa pocs anys en assistir a una conferència seva donada al Centre Excursionista de Terrassa. En acabar la conferència i iniciar-se el torn de paraules el vaig felicitar i li digué que no era un científic, ni un físic, ni un filòsof, ni un museòleg, ni un antropòleg, sinó que era, sortosament, un savi. Per què afirmo que Jorge Wagensberg és un savi?
Per la pràctica de la interdisciplinarietat. Hi ha pensadors -els hiperespecialistes- que saben molt de gairebé no res; n’hi ha d’altres -els generalistes- que no saben gairebé no res de molt. Hi ha, també, pensadors, als quals considero savis, que s’han interessat per diferents branques del saber i, gràcies a aquests coneixements, dialogaren sobre aquests temes amb una pluralitat i diversitat d’autors. Jorge Wagensberg pertany a aquest grup. Sabia sobre diferents camps del saber -física, microbiologia, paleontologia, filosofia, art, religió, etcètera. Adoptà un punt de vista unitari, global. La interdisciplinarietat va ser per a ell un estil de procediment, una manera de treballar, una mentalitat creativa -"el coneixement avança per les costures de les seves disciplines".
Perquè aquesta tasca interdisciplinària l’expressa i la fonamenta en tres dels valors més universals (canviants a través del temps) i comuns a totes les cultures per a la comprensió del món: la veritat (la ciència) -"les mentides es construeixen, les veritats es descobreixen"-, la bellesa (l’art) -"la bellesa és una intel·ligibilitat interna de les coses"/"la intel·ligibilitat és la bellesa externa de les coses"- i la bondat (l’ètica) -"l’ètica és l’estètica del comportament"/"la cursa vers la humanitat, primer fou allò bell i allò lleig, després allò verita- ble i allò fals i, finalment, allò bo i allò do- lent".
Perquè és un humanista. Va fer fora els murs que separen els sabers científics dels humanístics. Hi ha una interdependència entre els diferents sabers. Les ciències humanes, per exemple, tracten de l’home, però aquest a més de ser un ésser psíquic i cultural també és un ésser biològic i les ciències humanes han d’estar arrelades en les ciències biològiques, les quals, al seu torn, han d’estar arrelades en les ciències físiques i químiques. A més, com ell mateix diu, "la mera existència de l’ètica i l’estètica obliga que qualsevol altra disciplina sigui interdisciplinària". No concep els sabers científics sense la creativitat artística ni sense els valors universals ètics.
Per l’aplicació del mètode científic com a idea per a la convivència. Els elements principals del mètode científic són l’objectivitat, la intel·ligibilitat i la dialèctica. Així com amb l’objectivitat l’observador científic s’exclou a si mateix de la realitat que vol observar, així també el ciutadà, com a polític, a l’hora d’observar la realitat social ha d’excloure els interessos propis. Així com amb la intel·ligibilitat, se’ns diu que, com més universal és el seu coneixement, més profunda és la seva intel·ligibilitat -les lleis que expliquen el moviment dels planetes expliquen també el moviment de les boles de billar-, així també una norma de convivència que val per a mil ciutadans és millor que una altra que només val per a cent. I així com amb la dialèctica les veritats científiques cal confrontar-les permanentment amb l’experiència, així també només hi ha un sistema, que, a diferència de les dictadures, vol establir que el coneixement polític sigui el més objectiu, intel·ligible i compatible amb l’experiència possible: la democràcia.
Jorge Wagensberg fou un savi: la informació i el coneixement que ell adquirí es tornen saviesa, en ser-nos d’utilitat pràctica per viure plegats una vida millor.
* L’autor és filòsof
