No em toca, a mi, contradir la idea del col·lectiu femení envers fer vaga avui. De fet, després de decidir-ho, trobo molt encertada la tria de la seva “Diada de la dona treballadora”. De fet, potser el títol de la meva columna no és el més adient, però “quod scripsi, scriptum est”.
El mot “feminisme” representa justament l’eina mitjançant la qual elles pretenen recuperar i defensar tots els seus drets. Evidentment que sí perquè hi ha tot un seguit de fets que els deuen al terme. Com per exemple votar, poder exercir la potestat -en igualtat de condicions amb l’home- sobre fills i filles, tenir béns propis, obrir un compte bancari sense permís masculí, capgirar el nom de les APAS escolars envers AMPAS, etcètera.
De fet, també hi ha dones que no estan per la tasca de referència. Fins i tot, en algun moment manifesten un cert ressentiment amb la tria del concepte. Pel que fa a homes, també en trobem de molt masclistes que perjuren que les grans fites assolides per elles han estat per pura gràcia. Evidentment, en discrepo. La seva emancipació, se l’han ben gruat i suat. Sense cap mena de dubte. Val a dir, però, que -amb honroses excepcions- els grans pensadors occidentals han estat només homes. Per exemple, un cas paradigmàtic fou el d’en Jean-Jacques Rousseau. No les considerava ciutadanes de ple dret. Deia que estaven fetes per complaure el sexe oposat. Reprenent el tema original, la convocatòria coincideix (en el temps) amb la denúncia concreta de les desigualtats de sou. Alhora, amb una xacra que no sembla tenir fi… Allò que s’ha donat a denominar “violència de gènere”. Sense oblidar la tercera pota del que jo diria un mal trípode: la seva utilització purament sexista en el camp publicitari. Per tot plegat, evidentment que em declaro plenament feminista. No pas per escalfar les orelles a ningú. Ho sento així i vull retre’ls un sincer i sentit homenatge per la seva vàlua. Un factor que comença en elles mateixes, que no pas en els altres. Per tant, les encoratjo a creure fermament en la pròpia autoestima. Com a dones, mares, esposes o filles€ També ho dic per la seva estima. Per la perfecció de la seva bellesa. Perquè són portadores de vida. Per tantes i tantes coses. No me’n voldria deixar cap ni una. Per molts i molts anys!
