El dia 22 de febrer es va commemorar el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes i el dia 8 de març reivindicarem el Dia Internacional de les Dones.
Hem de treballar cada dia per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones que la llei intenta garantir però que, malauradament, està lluny de ser real. Aquestes dues dates marcades en el calendari ens conviden especialment a reflexionar sobre quina és la situació actual de la dona a la societat i els reptes de present i de futur. Ens agradaria que no haguessin d’existir perquè voldria dir que hauríem arribat a la igualtat però hem de seguir denunciant la desigualtat, la precarietat i la violència vers les dones. És per tot això que el nostre grup municipal dóna suport a les reivindicacions de la vaga feminista, convocada per la Comissió 8 de Març i secundada pels principals sindicats, que proposa una vaga o aturades de dues hores durant la jornada laboral. Des d’aquí volem animar dones i homes a participar en els diferents actes convocats a la nostra ciutat.
En el terreny laboral la igualtat entre homes i dones encara queda lluny. Per aquest motiu vàrem portar al ple de febrer un acord de junta que es va aprovar per àmplia majoria per denunciar l’escletxa salarial. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat va presentar un estudi l’any 2017 anomenat "La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones" que posava de manifest la necessitat d’incidir de manera decidida en la lluita contra l’escletxa salarial i en pro de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
L’escletxa salarial és encara una realitat, que es va perpetuant en el temps, encara trobem escassa presència de dones en llocs de lideratge i decisió i manca de suport per poder conciliar la vida personal i familiar amb aquestes tasques directives.
És preocupant constatar com des del 2007 fins al 2016 la diferència salarial entre dones i homes només es va reduir un 2,4%. L’informe global de la bretxa de gènere 2016 del Fòrum Econòmic Mundial aporta una dada força preocupant: faran falta quasi 200 anys per assolir la desitjada igualtat salarial.
Alguns exemples:
– En aquests moments els homes cobren més que les dones en tots els trams d’edat, tot i que la bretxa salarial s’incrementa en el grup d’edat dels majors de 55 anys.
– Hi ha menys dones en les tasques que demanen major nivell de qualificació.
– Les tasques on existeix major desigualtat salarial, les trobem en tasques relacionades amb els serveis i venda i també en el sector financer.
També cal destacar que, a partir dels 35 anys, les dones mantenen els seus ingressos estancats a diferència dels homes, tram d’edat en què les dones sol·liciten, en un nombre molt més elevat que els homes, permisos de maternitat i reduccions horàries per tal d’atendre els infants o tenir cura de les persones grans de la família. L’any 2017 l’Institut Català de les Dones va realitzar un estudi, en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Observatori Dona, on es quantificava l’impacte negatiu que té per a les dones el fet d’assumir més tasques de cura que els homes, i com aquest fet els representa una pèrdua d’ingressos quantificable econòmicament per la menor dedicació al mercat laboral. Terrassa és una ciutat compromesa amb el feminisme amb un teixit associatiu molt ric, dinàmic i plural que ens interpel·la a tots (a l’Ajuntament, als partits polítics, al món empresarial…) a treballar cada dia per la igualtat efectiva.
