Aquest 8 de març, un any més, celebrem el Dia Internacional de les Dones, una jornada en què cal reconèixer tots els avenços en matèria d’igualtat entre dones i homes assolits al llarg dels anys gràcies a la lluita realitzada conjuntament per institucions, entitats i el teixit associatiu, però que també ens ha de servir per alertar sobre les amenaces vers les polítiques feministes que estem vivint. Per això, enguany, a més dels habituals actes reivindicatius, informatius, formatius i lúdics, hi ha convocada una vaga en més de 150 països que pretén posar de relleu la desigualtat de gèneres que, encara avui, és present a la nostra societat.
Les dades ho demostren: la igualtat efectiva, lamentablement, encara no és una realitat, i això queda ben palès en l’àmbit laboral. Segons l’última enquesta d’estructura salarial de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicada el 28 de juny del 2017, la bretxa salarial anual a Catalunya és del 24%, és a dir el salari mitjà anual de les dones és gairebé una quarta part inferior al salari mitjà anual dels homes: 6.568 euros menys a l’any. Aquest mateix estudi apunta que els ingressos que tenen les dones i els homes a Espanya en relació amb el salari mínim interprofessional (9.080,40 euros/any) tenen un impacte negatiu també sobre les dones. De totes les persones treballadores que tenen ingressos inferiors o iguals a aquest salari mínim interprofessional, més de dues terceres parts són dones (70%).
També en l’àmbit laboral, cal remarcar que actualment les càrregues familiars continuen afectant més directament les dones, que interrompen la seva carrera professional, redueixen la jornada o, fins i tot, deixen de buscar feina per aquest motiu. En conseqüència, la discontinuïtat, la temporalitat i el menor temps cotitzat són la causa que les pensions de les dones siguin significativament menors.
Així doncs, és urgent que el Govern central tiri endavant de manera immediata la Llei de la bretxa salarial i Llei d’igualtat laboral, per eliminar les diferents situacions de discriminació que pateixen les dones en l’accés a l’ocupació, la promoció i la desigualtat salarial, a més de la precarietat i la temporalitat.
És feina de totes i tots acabar amb el model patriarcal, també des de les institucions locals. L’Ajuntament de Terrassa ha treballat per aconseguir aquest objectiu i ho continua fent. Treballem per assolir un canvi en els usos del temps eficient, que fomenti les noves masculinitats, la conciliació i la coresponsabilitat real, elements que han d’anar evidentment vinculats a la coeducació a les nostres escoles i també a les llars.
Com a institució més pròxima a la ciutadania, som conscients de la influència que tenen les nostres polítiques en les persones. Per això, hem dissenyat uns pressupostos que inclouen la perspectiva de gènere en les actuacions municipals, i desenvoluparem el reglament municipal per la igualtat de gènere a Terrassa, que s’ha revisat per tal d’actualitzar-lo a les normatives i per estudiar com introduir-hi la perspectiva LGTBI.
Volem continuar consolidant els espais de participació de les dones i repensant la ciutat a tots els nivells (social, urbanístic, econòmic, etcètera) per fer possible un nou model social.
En aquesta línia, impulsarem dos projectes clau: d’una banda, elaborarem un protocol d’assetjament i agressions en els espais públics, document que treballarem de manera participativa, amb les entitats feministes, generalistes i de joves del territori, serveis sanitaris, judicials, empreses d’oci i altres agents socials. Com a ciutat feminista, entenem que ha de ser un protocol de ciutat consensuat i participat perquè sigui eficaç i tothom se’l pugui fer seu.
D’altra banda, des dels serveis de Mobilitat i de Gènere, s’està treballant en l’elaboració d’un estudi per veure com es materialitza l’acord d’establir parades alternatives que promoguin la seguretat de les dones a l’autobús en horari nocturn. I és que l’assetjament no és una qüestió banal. Segons un estudi del 2014 sobre la violència contra les dones de l’Agència Europea de Drets Fonamentals, un 55% de les dones de la Unió Europea han estat víctimes d’assetjament sexual en algun moment de la seva vida. La connivència amb el sexisme és estructural, durant molt de temps l’abús s’ha trivialitzat, i canviar això només serà possible quan existeixi una consciència col·lectiva que la diferència no ha de generar desigualtat, quan una dona, pel fet de ser-ho, no sigui menystinguda, abusada o s’hagi de sentir insegura.
* L’autora és regidora de Polítiques de Gènere a l’Ajuntament de Terrassa
