La Perla 29 ha tornat a portar a la Biblioteca de Catalunya una obra de teatre absorbent, reflexiva i fascinant: "Sopa de pollastre amb ordi", del dramaturg britànic Arnold Wesker (1943-2016). Les produccions de la Perla 29 són tot un esdeveniment cultural marcades per una intensitat extraordinària, es despulla els personatges fins a arribar a l’essència dels seus sentiments. Hi ha una marca corporativa de la casa.
La direcció d’aquest últim espectacle porta la signatura de Ferran Utzer, que va entrar a la Perla 29 amb un projecte de teatre portàtil pels patis i les cases particulars, després va ser ajudant de direcció d’Oriol Broggi i es va consolidar com a director amb "La presa", de Conor McPherson, i "Dansa d’agost", de Brian Friel. Ferran Utzer es fica a la pell, als ossos i a les vísceres d’aquesta família d’esquerres, jueva, a Londres, al llarg de dues dècades, per reflexionar sobre la crisi de les esquerres. Resulta molt útil fer una relectura en clau política catalana actual i veure els paral·lelismes amb el procés. Arnold West va ser clau en la renovació teatral de la Gran Bretanya dels cinquanta del segle passat, un teatre que posa l’accent en allò social.
L’obra reflecteix la vida de la classe obrera a l’est de Londres, en el si d’una família jueva emigrada de l’Europa oriental amb una consciència clara de la lluita de classes. Els personatges d’aquesta obra són militants antifeixistes amb una visió esperançadora de les classes treballadores. Però el pas del temps amb els cops de la història fa que les utopies s’allunyin pel desguàs.
A Espanya les obres d’Arnold Wesker en els anys seixanta es van muntar de la mà de Mario Gas o Fabià Puigserver. Entre finals dels anys cinquanta i primers seixanta West escriu "La trilogia Wesker", una autobiografia dramàtica construïda per les obres "Sopa de pollastre amb ordi" (1958), "Arrels" (1959) i "Estem parlant de Jerusalem" (1960), on el dramaturg torna al seu passat familiar.
Els espectadors trobaran en el treball dels actors molt de què gaudir: Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Ricard Farré, Pol López, Maria Rodríguez, Josep Sobrevals i Lluís Villanueva. Un repartiment en plena complicitat amb el seu director. Les referències a la Guerra Civil espanyola fan que l’obra se’ns acosti a la situació en primera línia en aquesta ironia cruel, profunda malenconia i desencantament. L’estanilisme que va massacrar els jueus és un cop terrible per a la lluita de classes; el cansament de les il·lusions trencades, el treball alienant i la falta d’il·lusions fan que els personatges es trobin en una espiral que els condueix a la paràlisi com a pare o la fugida cap al camp com li passa a la filla, altres s’apunten a la societat capitalista i tots posen entre cometes el concepte de progrés. L’enfrontament final de la mare i el fill serà el far que il·luminarà el camí de l’espectador. La direcció d’actors, l’escenografia de Josep Iglesias, l’assessorament gestual de Marta Gorchs i la música en directe fan d’aquesta obra un exemple de pur estilisme marca Perla 29.
