Demà vespre, fa noranta anys que es lliuren les famoses estatuetes. Es tracta d’un premi creat per un director artístic de la productora Metro Goldwyn Mayer. El nom arrenca del fet que una bibliotecària de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències del Cinema digué que la figura li recordava el seu oncle, que es deia justament així. Si fa no fa, pesa quatre quilos i medeix trenta-quatre centímetres. Es compon de britannium (un aliatge d’estany, coure i antimoni), amb un bany final d’or de 24 quirats. La relativitat del seu valor material contrasta amb el simbolisme mediàtic que se’n deriva. Ací em permeto recordar -per exemple- que l’ha obtingut gent com ara en José Luis Garci, Javier Bardem, Penélope Cruz o Pedro Almodóvar… Contra l’art, enginy i vàlua de figures del tot contrastades que, sens dubte, l’haurien merescut molt més: Howard Hawks, Alfred Hitchcock, Kirk Douglas, Robert Mitchum, etcètera.
En films, enguany, a Hollywood, les travesses apunten -com a gran “star”- una producció mexicana, titulada “La forma de l’aigua”, que té un total de tretze nominacions. Amb vuit, la segueix “Dunkerke” (producció anglo-nord-americana), amb vuit. Més enrere, cito “Call me by your name”, “L’instant més obscur”, “Deixa’m sortir”, “Larry Bird”, “El fil invisible”, “Els arxius del Pentàgon” i “Tres anuncis als afores”.
Passant a citar actors, sobretot es parla de Gary Oldman, Timothée Chalamet, Daniel Day-Lewis, Daniel Kaluuya i Denzel Washington. D’actrius, la crítica assenyala Sally Hawkins, Frances McDormand, Margot Robbie, Saoirse Ronan i Meryl Streep.
Hi ha, alhora, altres premis. Jo, tanmateix, els qualificaria de menors: vestuari, efectes especials, millor documental, millor curtmetratge, millor muntatge, millor maquillatge, millor banda sonora… Tot plegat configura una gala que dura als volts d’unes quatre hores. Déu n’hi do!
Posat a trobar alguna pega -a nivell de casa nostra- de fa uns anys que crec entreveure un punt on les televisions i el seu afany dinerari s’estan carregant la moma del cinema. Forçar la gent al sistema del “pay per view” no ajuda gens que s’hi enganxi. Ja s’ho trobaran, tard o d’hora!
