Opinió

No veig l’aigua clara

Sovint tinc la impressió que un cert aborregament campa a tort i a dret. És en temes polítics on potser es fa més palès. Sense voler ofendre ningú, en poso un exemple. Entenc que molta gent no sap, fins i tot, el rerafons que s’amaga rere un llaç groc o una cassolada. N’hi ha que es deixen endur i seduir per la xerrameca fàcil i grollera de quatre oradors de mercadal. Se’l posen o repiquen sense rumiar-s’ho.

Fet aquest preàmbul, vull reprendre el tema de la municipalització del servei d’aigua. Quan fa ben pocs dies llegia el garbuix i l’entrellat ocult en la fusió de les empreses que gestionaven les Aigües del Ter i les del Llobregat (ATLL), se’m van encendre totes les alarmes. Pel mateix preu, algú em pot assegurar si no caldrà revisar igualment el pacte que comporta que l’Ajuntament es faci càrrec del que feia, fins ara, Mina d’Aigües?

Si hi ha un sector, al nostre país, on penso que manca nivell i llums és al de l’administració pública. N’hi ha que “tenen un ull de poll al cervell”.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i el Consorci Besòs Tordera interposaran un recurs contenciós-administratiu contra l’increment de gairebé un dotze per cent en la tarifa de l’aigua, subministrada per ATLL. Aquest increment fou aprovat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i ningú no el veu pas gens clar. La pujada és molt per sobre de l’IPC i no correspon a cap millora del servei. Recauria, per tant, al darrer esglaó de la cadena: el sofert consumidor, tip de tan poca serietat.

L’increment ha d’entrar en vigor aquest mes, afectant cent setze municipis i uns quatre milions i mig de persones. Tot i que dependrà del consum i de com els diferents ajuntaments i companyies subministradores finals ho apliquin, segons fonts de l’ACA, l’increment serà igual o superior a un euro per rebut. Jo no m’ho crec.

En sentit idèntic, puc tenir dret a malpensar que el proper canvi de gestor del servei d’aigua, a Terrassa, representi algun garbuix similar. Si arribés el cas, estem avisats. Per tant, cal ésser a l’aguait. Ens ho han d’explicar tot en detall. “L’aigua clara€ i la xocolata, espessa.”

To Top