Estimats nens i nenes m’adreço a vosaltres, com a persones molt especials i vulnerables, en uns moments gens fàcils de la vostra vida. Us han privat, de forma sobtada, i sense ésser-ne conscients, de les persones més importants i que més estimeu en aquest món, els vostres pares. I ho han fet per portar-los a un lloc dels més indignes d’aquesta societat anomenada "humana", com és la presó, i més per a un pacifista!
Sí, estimats, els vostres pares són "presos polítics". Segons diu el propi Consell d’Europa que ha de vetllar per l’acompliment de la Convenció Europea dels DDHH. A més, vull que sapigueu que com a menors que sou teniu una norma fonamental pròpia (un gran pacte , signat per tots els governs del món, ja fa molts anys, per tal de garantir els vostres drets i el vostre desenvolupament i que es diu Convenció dels Drets del Nen, i té 38 articles).
Per exemple l’article 9 que diu: "El nen té dret a viure amb els seus pares, i a mantenir el contacte amb ells, en cas d’estar separat d’un d’ells", o el 28 quan diu : "El nen té dret a desenvolupar-se en un ambient de protecció, pau i tolerància".
Un principi que presideix tota la convenció i tots els pronunciaments dels tribunals internacionals és el del principi superior del menor, que suposa la vigència i satisfacció, alhora, de tots els drets del nen. És una protecció integral del desenvolupament del nen i de la seva qualitat, així com, el d’un nivell de vida adequat. (art 27 ) El Comitè de Nacions Unides sobre els Drets del Menor va fer les següents recomanacions, fa alguns anys: "Siempre que haya niños y niñas que pudieran verse afectados, se deberá dar prioridad a las medidas sin privación de la libertad, incluso en relación a la detención preventiva, a fin de evitar el impacto negativo que sobre los menores tiene el encarcelamiento de su padre o madre". Però és que les pròpies lleis d’aquest país i que el seu govern ignora (quan li convé) van a favor vostre. Per exemple: la pròpia Constitució, en el seu art. 25, o la Llei General Penitenciària (art. 3), quan diu que l’activitat penitenciària ha de respectar la personalitat humana dels reclusos/es i els seus drets que no poden estar afectats per la condemna de privació de llibertat, sense que hi pugui haver cap mena de discriminació. I també heu de saber que el govern que us priva dels vostres drets i dels drets dels vostres pares és un dels mateixos que estan vulnerant, dia darrera dia, els drets de molts nens i nenes immigrants que han de fugir de les seves cases, pobles i països perquè la guerra els vol aniquilar impunement (que per altra banda ells mateixos ajuden a crear). I, en lloc d’acollir-los dignament en països europeus (com el nostre), els condemnen a viure a camps de refugiats amb condicions infrahumanes, o a vagar de país en país, intentat crear fronteres de tot tipus fins a perdre la vida o la dignitat. Sí, estimats, vosaltres pertanyeu a aquest gran col·lectiu de persones més vulnerables que arreu del món continueu patint les humiliacions més terribles (fam, pobresa, guerres, discriminacions, maltractes, esclavisme…) en nom d’aquests governs que tant parlen de l’"imperi de la llei" o de l’Estat de dret! Governants hipòcrites? Quina superioritat moral o ètica teniu per empresonar els nostres innocents pares, condemnant de manera col·lateral els seus fills, també? Amb aquesta carta pública, vull fer una declaració a favor de la vostra dignitat, com a fills de presos polítics i innocents:
• Cap ésser humà té dret d’allunyar els fills d’un altre, de forma arbitrària, provocant una pèrdua física (similar a la de la mort) i a més allargada en el temps.
• Cadascun de vosaltres sou diferents, teniu les vostres necessitats, que cal que siguin considerades de forma personalitzada. I ningú us pot robar la demostració d’amor i afectivitat dels vostres pares, ni de vosaltres cap a ells (un petó quan en tens ganes, una carícia…).
• Us discriminen envers altres nens i nenes a l’haver dinamitat la vostra normalitat i privar-vos dels vostres progenitors.
• No podeu ser víctimes impunes de les afectacions i canvis que poden tenir els vostres pares, privats de llibertat (salut mental, emocional, física, sensació de pèrdua…).
• Qui són aquesta gent? I quina mena de poder volen exercir? Capaç de provocar-vos sentiments de tristesa, abandonament, absència, sentiment d’injustícia, despossessió, culpa, incertesa, ràbia, enuig, vergonya, enyorança…
• Quina mena de llei o norma permet el fenomen inhumà de la vostra "estigmatització", en les relacions amb altres infants.
• Qui us lliurarà dels perjudicis d’aquesta estigmatització, o sigui, tots aquells comportaments cap a vosaltres i la vostra família, dirigits a desacreditar i a produir efectes negatius o ofensius?
• Qui us farà cas, alguna vegada, com a víctimes invisibles d’aquest sistema social i judicial, quan un dels pares és empresonat?
"Que bèstia que és perdre la llibertat i que dur és estar incomunicat! Per què heu empresonat els nostres pares, si no són uns delinqüents? Per què allargueu l’ombra fosca del mur de la presó i l’esteneu fins a les nostres cases? Teniu por?
Us penseu que per ser nens no tenim sentiments, ni emocions, ni drets ? O és que sou tan covards i perversos que us penseu que teniu la raó i la veritat en exclusiva? Doncs que ho sapigueu, indignes i inhumans representants del poble!, donem per iniciada la revolta permanent de tots els nens i nenes, d’aquest estat autoritari contra la injustícia i la repressió i en defensa dels seus drets!
* L’autor és advocat, activista pels Drets Humans, membre de la Comissió de Defensa dels Drets de l’ICATER i d’Espai Drets
