Essent fidel al meu costum de tibar del costumari català, trio un nou adagi. Encetem març, un mes variable com pocs. A mi, personalment, m’encanta. Entre d’altres raons, potser pel fet que és quan vaig néixer. Sense creure en el tema de l’horòscop, admeto que l’efecte llunàtic que pugui afectar els “Peixos” (nascuts al llarg de les tres primeres setmanes) o els “Àries” podria ésser objecte d’anàlisi. Ho deixo, però, per a un altre dia.
“Comença com una cordera i acaba com una fera.” Un altre refrany que no fa altra cosa que certificar els alts i baixos dels dies que el configuren. A hores d’ara, tanmateix, entenc que el que ens duu realment de corcoll no és altra cosa que el poc nivell de la gran majoria de la classe política. Mancats de criteri, sense prou tarannà social i només mirant-se el propi melic. Llençant sempre pilotes fora, no dialogant i vivint als núvols.
Març, etimològicament, prové del llatí “Mars”, el Déu de la guerra per als romans. A més, també puc referir-me al planeta Mart i que era el primer mes del calendari romà. Bo i veient com està tot de desmarxat actualment, no seria gens desassenyat enviar a les quimbambes tota aquesta trepa de tòtils que remenen les cireres. Més ben dit, haurien de fer per gestionar el dia a dia de la gent i viuen al llimb. Sento ésser tan crític. De fet, em van parir així i, a poc que vulgui atalaiar l’horitzó, res no em fa el pes. Sembla com si fóssim dins la variabilitat d’un mes de març etern, que mai no s’acaba. Tot em fa molta pena.
Contraposant una visió més positiva a la meva anàlisi, penso en la llargària dels dies. Un major nombre d’hores de sol i en posició més favorable convida a gaudir de la vida en plena intensitat i joia. Sempre dic que, de sempre, tinc el vell/bell costum de donar gràcies diàriament, matins i vespres. Des d’aquesta mena de trona, convido tothom a fer el mateix. Amb o sense fe, tenim un grapat de motius per fer-ho: Déu, la vida, la família, la salut, el treball i tantes altres coses. Totes elles ens han d’esperonar. Malgrat tots els entrebancs que ens depari aquesta teòrica “vall de llàgrimes”, març no deixa d’ésser bon motiu per aixecar cap. Per mirar endavant i proclamar -ben fort- que som al millor dels mons. Per molt que marcegi.
