Dissabte passat vam assistir a l’estrena al Teatre Alegria de l’obra guanyadora del Premi Recull de Teatre, "El traspàs", del director i dramaturg terrassenc Eloi Falguera. L’obra compta amb el suport del CAET -Centre d’Arts Escèniques de Terrassa. Hem d’aplaudir la iniciativa de donar suport a l’estrena d’obres de dramaturgs de la ciutat.
El CAET també va posar a la disposició del públic el sistema de so amplificat i bucle magnètic individual. La iniciativa "Ara ho sentiràs millor" pretén que els espectadors amb problemes auditius que busquen la primera fila puguin gaudir de qualsevol seient amb un sistema individual que permet l’audició perfecta de l’espectacle.
L’obra parteix d’una anècdota real: l’any 1939, quan la Guerra Civil estava perduda per la II República, van deixar un mosso d’esquadra i una funcionària al mas de Can Descals de Darnius, a l’Alt Empordà, custodiant obres d’art d’un valor incalculable: retaules gòtics, peces arqueològiques d’Empúries, etcètera, a deu quilòmetres de la frontera. A partir d’aquesta anècdota el dramaturg Eloi Falguera construeix una trama en la qual introdueix elements com la corrupció, l’amor, la solidaritat o la divisió de les forces de l’esquerra als anys trenta. A poc a poc els personatges que interpreten Francesc Falguera, Xavi Gil, Marta Bou, Eduard Garcia, Elisabet Garcia i Paco Burguillos/Jaume Ricart ens van deixant caure el seu secret i van mostrant les seves cartes a l’espectador que s’emporta sorpresa darrere sorpresa. L’espectador va esbrinant la història que ens vol explicar l’autor com en la trama d’una novel·la de misteri. En última instància "El traspàs" és una obra teatral, crònica de la inclinació de l’ànima humana a la corrupció. Una obra oportuna en aquests temps polítics.
La traïció, la fidelitat als ideals polítics, el servei a la pàtria o la pressió per complir el deure són els conceptes amb què juga el dramaturg que és conscient del fet que quan s’escriu teatre s’explica una història, pot ser fictícia o veritable. En aquests temps on la mentida la fem passar per veritat resulta interessant veure com uns personatges intenten explicar-nos la seva veritat mentre defensen el patrimoni artístic de Catalunya. Però els actes compten més que les paraules. Aprenem més sobre els personatges pel que fan que pel que diuen. Com si fos un vell tango la peça té un aire tràgic i còmic, hi ha una tensió en l’aire.
Eloi Falguera com a Max Aub pren la Guerra Civil espanyola com a teló de fons de les seves obres. El pas a França dels consellers de la Generalitat, el trasllat de les obres d’art protegint-les dels bombardejos dels colpistes i l’exili són el marc que envolta aquests personatges que juguen a cartes, prenen cafè o mengen escudella mentre els feixistes s’acosten i els republicans omplen la carreteres de les fronteres, aquesta ironia cruel cobreix la senzilla vida d’aquests personatges que com peixos en un estany sense aigua intenten sobreviure.
