Parlar del boca-orella en ple segle XXI sembla que s’allunyi del que anomenem noves tendències. És cert que en això de la comunicació, del com fem arribar la informació en els nostres semblants, cada vegada ens trenquem més la closca a trobar formats enlluernadors que facin que el nostre cervell quedi descavalcat i caigui en els tentacles del reclam que se’ns ofereix. La televisió i sobretot internet han obert un munt de processos publicitaris que, amb més o menys fortuna, ens envaeixen cada dia per tal de fer-nos passar de consumidors en potència a consumidors de facto.
Llums de colors, sons estridents, imatges espectaculars, són algunes de les estratègies que s’han utilitzat per "enganyar" el nostre ordinador central, però encara ara, jo diria: ara més que mai i degut a la gran quantitat d’informació que circula per tot arreu apareix com una eina capdavantera el tradicional boca-orella.
El gènere humà en aquesta vocació que tenim de fer perllongar la nostra espècie estem molt pendents del que diuen els altres, del que porten els altres, del que compren els altres, del que… els altres. Els altres és com un guia que ens orienta envers el camí correcte que nosaltres, com a individus d’aquest grup, hem de seguir. El fet que els ramats d’animals no racionals funcionin de la mateixa manera no ens ha d’espantar ja que els mecanismes instintius i fins i tot algunes zones mentals són molt iguals en tots els mamífers i nosaltres com a part d’aquesta gran família actuem igual. El boca-orella respon a tot un seguit d’emocions que tenen a veure amb la confiança, la inquietud, la curiositat, la mandra, la tranquil·litat i la desídia.
Un nou producte, una situació concreta, un fet rellevant ens provoquen, d’entrada, una certa curiositat que a poc que la treballi es converteix en inquietud. Aquesta inquietud, barrejada amb una tendència bastant humana (no sempre i amb tothom): la mandra (que potenciada pot ser desídia), fa que escoltem aquelles coses que la gent en la qual confiem ens diu i així tranquil·lament compro, emeto un judici i m’apunto al carro del que fa tothom.
El boca-orella no està basat en la veritat ni tampoc en el sentit comú. El boca-orella es basa en la ignorància de la gent però també en les ganes de ser protagonista en aquelles persones que tenen a la seva vida un avorriment escandalós. Poder manifestar una idea, un fet o un valor no té per què ser passat pel sedàs de la veracitat, l’exactitud, la precisió, la fiabilitat, la legitimitat, l’autenticitat i/o la moralitat. Poder dir una cosa té a veure amb el pur moviment de l’articulació temporo-mandibular que, fent obrir la boca, pot ser capaç d’exaltar qualsevol situació com també destrossar la vida del veí del costat.
El boca-orella és la major expressió publicitària coneguda però també l’eina de xafarderia i poca educació més destralera. Tothom hauria d’entendre que passar per la vida de manera honesta i ferma té molt a veure amb preocupar-se de les seves coses i deixar en pau la resta del món. Tothom tenim misèries que en el format boca-orella serien molt apetitoses per ser carnassa barata i destralera dels avorrits.
Dediqueu els vostres esforços a ser bones persones i a passar per la vida gaudint de la vostra realitat i deixant per al judici final l’avaluació de la vida de la resta d’humans.
Sigueu honestos amb vosaltres mateixos i tanqueu la boca, potser així no caldrà que us diguem mala gent i ho fem córrer amb el boca-orella.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
