En les darreres setmanes hem parlat molt d’equipaments a la ciutat de Terrassa. Situem-nos… L’any 2009 es presentava a la ciutadania de Terrassa i es posava en marxa el Pla d’Equipaments Cívics de la Ciutat 2009-2018. Un document ambiciós que venia a substituir l’anterior pla i que contemplava una cobertura integral en equipaments per a tots els districtes de la ciutat, d’acord amb una nova realitat d’una ciutat en creixement i on les dinàmiques socials i associatives havien evolucionat considerablement. El pla ha arribat a la seva fi i es fa evident que l’evolució de diferents factors dins de la mateixa societat, la crisi, les dinàmiques dins l’associacionisme a l’àmbit local o l’evolució de les noves tecnologies com a factor d’interconnexió social han canviat dràsticament el mapa que ens haguéssim pogut fer de la nostra ciutat a deu anys vista.
En aquest moment de tornar a seure per reflexionar cap a on volem anar amb els equipaments cívics de la ciutat hem de saber què volem fer, per què, com i amb qui. Al ple de gener, a proposta d’ERC-MES, acordàvem per unanimitat al plenari posar-nos a treballar per fer un nou Pla Municipal d’Equipaments. Al ple de febrer, ha tornat a sorgir el tema, bona mostra que toca parlar-ne.
Hem de saber que els equipaments no tenen com a característica definitòria la seva implantació en el teixit associatiu, ja que aquest és i ha de ser independent de les dinàmiques de la mateixa administració. Tampoc la finalitat única és oferir suport al món associatiu. Hi ha de col·laborar, hi han de donar suport per poder seguir gaudint d’una ciutadania compromesa amb les activitats comunitàries i participatives. I no només ni principalment presten serveis de dinamització sociocultural, ja que la xarxa d’equipaments cívics ha de tenir una innegable vocació de contribuir a la transformació social, a través del treball comunitari, per combatre l’exclusió social.
Els equipaments cívics són espais públics de participació i convivència oberts a tothom, amb la missió principal de vertebrar la comunitat per afavorir la cohesió social, l’equitat, l’arrelament i el sentiment de pertinença al territori, promovent la transmissió de valors cívics i comunitaris que permetin la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes mitjançant un conjunt de serveis i recursos a l’abast de tota la comunitat. Tenen per objecte l’apoderament de les persones i les entitats a través del desenvolupament personal, cívic, comunitari, social, cultural i de lleure i el foment de l’associacionisme, la cultura del voluntariat i la participació ciutadana com a elements que afavoreixen la convivència, el civisme i la inclusió social. Fonamenten la seva actuació en dos pilars bàsics: la consideració de la persona des d’un vessant global -personal, familiar, social i comunitària- i la proximitat a les persones i al territori amb la participació de tots els agents implicats en el disseny de possibles actuacions.
Els equipaments cívics tenen, més que mai, una funció preventiva i de cohesió social; treballen per a la inclusió social, la participació i el fet comunitari. Els equipaments cívics faciliten la formació informal, la formació que és fruit de la relació entre les persones en el marc de la participació. En aquest paisatge social la innovació ha de tenir un paper rellevant per atendre les necessitats de la ciutadania, que juntament amb la transversalitat dels serveis ha de marcar les polítiques al voltant dels equipaments cívics.
Treballem així doncs per un model d’equipaments perquè donin resposta a aquestes noves realitats i necessitats, basat en la polivalència, les relacions entre diferents generacions i cultures, que integri tothom, fomenti la cohesió social i n’eviti l’aïllament, amb plena coordinació amb la resta d’administracions del territori.
Un dels conceptes que s’han mantingut en el temps per definir la tasca que desenvolupen els equipaments cívics és el de comunitari. Avui dia ens troben que el significat de comunitari vol expressar quelcom superior al que és comú. Possiblement, comunitari resumeix el que és comú-participatiu-compromès-cívic-democràtic-integrador. I és amb aquesta idea, com una nova volta de clau, que els equipaments cívics han de liderar un programa comunita- ri superior, sobrepassant les línies territorials i atenent les necessitats dels ciutadans des d’una perspectiva coordinada i interadministrativa.
* L’autor és portaveu del Grup Municipal ERC-MES Terrassa
