“Ciuta”… Què? Val més que es canviïn el nom. El paper municipal d’aquesta formació política municipal que es fa dir “Ciutadans” frega l’histrionisme i el surrealisme. La seva postura davant la portada triada per l’Arxiu Tobella -en el cas de l’Anuari 2017- fa que pixin fora de test. Es mereixen que els ho cantem ben clar. Sembla que només tinguin ganes de provocar. Crec que no pensen en clau de ciutat ni de poble. Només saben cercar el protagonisme, a partir de temes innocus, contra qualsevol principi democràtic. Diré més: els trobo rebuscats. Em fan més por que una pedregada. El seu discurs em provoca rebuig.
Demostren no saber en què consisteix el principi de la llibertat d’expressió. Així de clar. Paral·lelament, els seus dirigents -a escala nacional i autonòmica- prediquen el que no creuen. Emprant un discurs caspós i d’altres èpoques, pretenen dinamitar el model d’immersió lingüística del Principat. Un estil contrastat i ben cohesionat. Hi ha un adagi que els escau com a anell al dit: “Ja em podeu anar al darrere, amb un flabiol sonant”. De forma més punyent i entenedora, em reservo de llançar-los algun altre estirabot. A mi, mai no em dictarà ningú el fons d’un sol títol o el contingut d’un escrit. I ells menys.
Pot agradar més o menys el nucli/motivació d’una publicació ciutadana amb quaranta anys d’història. Essent a les beceroles, esdevenen els menys indicats per posar pals a les rodes. Quan van “néixer”, l’anuari ja en feia vint-i-set que anava. Amb una base del tot contrastada. Només hi veu pegues la ment recargolada d’aquests regidors. “A qui té fam, les pedres li semblen pans.” Si aspiren a guanyar espai polític, van per mal camí… amb maniobres tan repel·lents. Que s’ho facin mirar!
“Qui no té tall, rosega els ossos.” Van amb un estil incorrecte. Justament per això, els auguro un daltabaix flagrant als propers comicis municipals. Des d’ara, veient el peu que calcen, miraré de marcar-los de ben a prop. No els en deixaré passar una sola. Prou d’haver-nos d’empassar-se aquesta mena d’enganys, tripijocs, menyspreus i gairebé ofenses!
El seu “modus faciendi” no té ni tindrà lloc al nostre entorn.
