Diu un vell proverbi xinès que, quan el savi assenyala la Lluna amb el dit, el neci mira el dit. I és una mica el que ens està passant amb certes propostes polítiques dels partits nacionalistes espanyols sobre la neteja i sobre la defensa de les forces policials, a l’Ajuntament de Terrassa. Els interessa que mirem el dit, ens empenyen a mirar el dit, però saben que hi ha un marc més ampli on s’insereixen certes manifestacions i certs fets polítics que no volen esmentar ni valorar o que, quan valoren, cames ajudeu-me!
No som defensors de cap forma d’incivisme gratuït, ni de cap forma de protesta que no sigui pacífica, el projecte de l’alliberament nacional de Catalunya ha de ser cívic i pacífic. Com s’ha demostrat pels fets, no pels prejudicis, aquesta lluita ha estat exemplar i ciutadana; en cap cas s’han traspassat els límits que alguns haurien volgut que es traspassessin o que altres han traspassat.
No som nosaltres, precisament, que ens caracteritzem per ser poc respectuosos amb les forces de seguretat; en aquest sentit sempre hem cregut que cal una major coordinació entre els diferents cossos de seguretat que actuen a Catalunya per tal de preservar el bé comú que és la seguretat. El fet que el cos dels Mossos d’Esquadra no estigui plenament integrat a les estructures d’informació europea per causa del veto de l’Estat espanyol, a més de ser una irresponsabilitat greu que minva objectivament el nivell de seguretat de la població, també és una mostra de cinisme extrem dels partits nacionalistes espanyols que utilitzen sense cap vergonya la seguretat com a arma política llancívola.
L’apropiació de les forces d’ordre per part del nacionalisme espanyol hauria d’escandalitzar qualsevol demòcrata. Acabar mítings electorals amb el "a por ellos", després dels fets de l’1 d’octubre, a part de mostrar un nivell argumentatiu i polític ínfim, contribueix a la divisió civil que, si no existeix, ja la provocaran. Arengar policies l’1 d’octubre dividint els ciutadans entre "bons ciutadans" i "mals ciutadans" provoca divisió, provoca confrontació; també la provoca l’apropiació política de les forces d’ordre i la manipulació per raons polítiques i electoralistes d’aquestes forces. Voler tancar canals de televisió autonòmics i voler substituir els professionals actuals amb "gent normal" provoca divisió. "Antes se partirá Cataluña", heus aquí el projecte del gurú polític, que ha estat abraçat amb il·lusió renovada pels nacionalistes espanyols de vell encuny i amb l’entusiasme militant dels nous nacionalistes.
Els relats estan tan separats que són molt difícils d’encaixar. Malgrat tot, l’oferta de diàleg sempre ha d’estar sobre la taula, i els mitjans democràtics de cara a la resolució de conflictes han de passar per sobre de solucions ultralegalistes ancorades en concepcions autoritàries de l’Estat, en concepcions predemocràtiques en les quals sempre passa la legalitat per sobre de la legitimitat.
Cal obrir el focus, cal valorar els fets en un context més ampli. L’acció d’Arran, qüestionable en si mateixa, no es pot valorar fora de context. La violència que es va veure quan una part molt significativa de la població catalana, de manera pacífica, va voler exercir els seus drets democràtics, els drets de manifestació i expressió, escandalitza els demòcrates arreu del món. La regressió democràtica per l’aplicació arbitrària de la legalitat espanyola i l’empresonament de polítics i líders d’organitzacions civils han posat Espanya en el punt de vista d’organitzacions internacionals que en qüestionen greument el capteniment democràtic. Aquest és el tema.
