Les obres de William Shakespeare han estat el punt de partida de moltes òperes des que Henry Purcell es va inspirar lliurement en el text d’"El somni d’una nit d’estiu" per compondre "The fair queen" (1692), després va muntar "La tempesta" (1712). "Gli Equivoci" (1786), de Stephen Storace, pren el llibret de "La comèdia dels equívocs". "Otello" (1816), de Rossini. Dècades més tard Verdi fa la seva versió d’"Otel·lo", i es va obrir camí en l’òpera amb la seva versió de "Macbeth" (1847) i el seu meravellós "Falstaff" (1893), basada en la comèdia "Les alegres comares de Windsor". Richard Wagner va visitar el senyor Shakespeare a "Das Liebesverbot (La prohibició d’amor)", de 1836, inspirada en "Mesura per mesura". "Hamlet" (1868), d’Ambroise Thomas. "A Midsummer Night’s Dream" (1960), de Bemjamin Britten.
Ens hem deixat per al final la versió de "Roméo et Juliette" (1867) de Charles Gounod inspirada en el "Romeu i Julieta" (1592), de William Shakespeare. Va ser escrita pel compositor francès després de l’èxit aconseguit amb el seu "Faust". Amb llibret de Jules Narbier i Michel Carré, va ser estrenada el 1867 al Teatre Chatelet de París. De la partitura destaquen els quatre duets dels protagonistes, així com la cançó del vals "Je veux vivre", de la soprano, o el lirisme extrem de l’ària "Ah, lève toi, soleil", de Romeu. Entre els enregistraments destaquen els d’Alfredo Kraus, acompanyat per Catherine Malfitano, sota la batuta de Michel Plasson. Aquests dies podem veure al Gran Teatre del Liceu el "Roméo et Juliette", de Gounod, sota la batuta de Josep Pons. La direcció d’escena correspon al britànic Stephen Lawless que situa l’acció a la Guerra de Secessió dels Estats Units i que accentua el conflicte civil entre dos bàndols. Aquesta versió posa l’accent en un món dividit, el punt d’esperança el posa el duet d’amor, són el boc expiatori d’una societat que s’avergonyeix del crim.
Es tracta d’una coproducció del Liceu amb The Santa Fe Opera. El repartiment compta amb la soprano russa Aida Garifullina com a Julieta, que alterna en el repartiment "B" amb Katerina Tretyakova, amb el tenor albanès Saimir Pirgu en el paper de Romeu. Més enllà de la qualitat musical i vocal, aquesta obra mostra una gran història d’amor, un tema etern que interessa tant a joves com a adults, en aquest sentit el cinema ha ajudat el mite dels dos amants de Verona, fent de la història un argument conegut per tot tipus de públics. La posada en escena i la il·luminació ajuden l’espectador, juntament amb efectes cinematogràfics com el grup d’espadatxins que es baten en duel; entre els especialistes d’esgrima tenim la grata sorpresa de trobar Patrick Martínez que es mou en el territori de les arts escèniques de Terrassa. Poques òperes són tan emotives com aquest "Romeu i Julieta". Estrenada el dia de sant Valentí amb una proposta absorbent gestada per un equip que busca obrir les fronteres de l’òpera a nous públics i a noves formes d’expressar aquest clàssic de la literatura. La posada en escena i la música són prodigioses, però el veritablement commovedor són les veus de Saimir Pirgu i Aida Garifullina que van directament a l’ànima sensible de l’espectador i toca a la diana.
