Howard Gardner, psicòleg i investigador nord-americà promou el concepte d’intel·ligències múltiples a mitjans dels 80 (1983) i de llavors ençà la teoria de que cada persona té, almenys, set intel·ligències o habilitats cognoscitives (musical, cinètic corporal, lògic-matemàtica, lingüística, espacial, interpersonal i intra-personal) pren força en àmbits educatius i antropològics. La intel·ligència ja no es veu com l’acumulació de continguts que fan d’un individu un sac de saviesa, ara la intel·ligència es percep com el domini d’habilitats i destreses que permeten el desenvolupament global de la persona. La capacitat d’encaixar cops, de sortir-se’n de les situacions complicades, de defensar (amb bona oratòria) una posició, de superar entrebancs, d’aixecar-se després de caure (resiliència), de riure i parlar amb òptica positiva, de fer de cada instant un moment de vida optimista, etc.
Si em feu la pregunta rasa i curta: – què és la intel·ligència emocional? us diré de manera concreta: "La capacitat que tenim les persones, o no, (però és pot treballar/entrenar) de reconèixer les nostres emocions i com el nostre comportament i actitud influeix en les emocions dels altres".
La persona intel·ligent ho és si en la seva reflexió interna sap etiquetar allò que sent, allò que viu perquè si no som capaços d’ anomenar les sensacions que recorren el nostre cos de manera eficient, difícilment podrem actuar sobre elles. No podrem treballar l’enveja que sentim quan veiem que el veí del costat viu millor que nosaltres si no som capaços de saber que allò que ens fa bullir la sang és enveja. Un cop fet el diagnòstic de l’emoció serà molt més fàcil poder gestionar-la per tal de eliminar la seva influència o minimitzar-la si es negativa i potenciar-la si es positiva.
¿Què decidirà si fem una cosa o l’altra? Doncs fàcil, la manera com vivim aquella emoció. Si aquesta enveja ens serveix per plantejar-nos reptes de superació en favor de la nostra vida i això és un estímul, doncs benvinguda. Ara si aquesta enveja la vivim com una situació d’angoixa i malviure perquè els dimonis se’ns emporten per dins potser haurem de plantejar-nos, rebaixar-la o fins i tot inhibir-la.
¿I això es possible d’aconseguir? La resposta és mega-super-extraordinària. El cervell humà és capaç de donar-li la volta a qualsevol situació que ens plantegem amb dedicació i convenciment. Si ens proposem controlar l’enveja perquè això no ens deixa viure ni a nosaltres i tampoc deixa viure als que ens envolten, assolir-ho es fa molt més fàcil. Una actitud pro-activa en favor d’utilitzar estratègies que eradiquin aquesta emoció faran que amb el pas del temps l’enveja es converteixi en malestar i més endavant en respecte per acabar acceptant i gaudint de la situació de l’altre (veí) que ara ja no ens provocarà enveja, com a molt indiferència i com a millor estimulació i superació personal.
Les persones que no volen canviar actituds tot i que algunes situacions les fan patir o encara pitjor no volen canviar coses que noten que no agraden als altres son cegues emocionals, no seran mai felices i sempre viuran sota el paraigües del ressentiment, la por, la cobdícia o bé la insatisfacció. Conèixer les nostres emocions i saber manipular-les en favor d’un mateix i dels altres fa que siguem persones intel·ligents, emocionalment, que al cap i a la fi és el que importa.
Per acabar l’article d’aquesta setmana vull certificar tot això que us acabo d’explicar atenent a la quantitat de persones que tracto a la meva consulta a diari. Gent que ha fet de la seva causa la millora de la seva intel·ligència emocional, persones que destronant el seu ego, macerant els seus estris sentimentals d’egoistes han sabut evolucionar vers la identificació de les seves emocions assolint fites de felicitat insospitades.
No sigueu babaus, treballeu la vostra intel·ligència emocional. Tot serà més i millor.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
