Josep Oller (Terrassa, 1839-París, 1922) va anar a París a revolucionar el teatre musical de la Belle Époque en crear el local Moulin Rouge. París sempre ha estat la capital i referent del cabaret amb locals mítics com aquest Moulin Rouge. La paraula cabaret ve del francès, designa etimològicament "petita alcova". D’alguna manera el cabaret és un espectacle de varietats que podria tenir lloc en un dormitori amb moltes dosis d’imaginació i d’humor. Nova York, París i Berlín són els referents del gènere. A Barcelona el Teatre Apolo continua oferint musicals i ara a la cartellera tenim "Rouge, Fantastic Love". Un musical ambientat al París bohemi de 1900. L’estrella més rutilant del Moulin Rouge sedueix tota la ciutat de París. Atrapada entre dos homes, el jove escriptor i el propietari vell i ric, lluita per fer realitat els seus somnis.
A l’any 2001 va veure la llum la pel·lícula "Moulin Rouge", amb una Nicole Kidman fantàstica com a Satine. Des de llavors són centenars les versions teatrals que se n’han fet. El musical de l’Apolo pren com a eix la història de Moulin Rouge però amb variants musicals; es tracta d’una producció catalana, feta a casa. Escrit a quatre mans per Ricard Reguant i Octavi Egea, en aquest cas tot gira al voltant del personatge de Roxanne, interpretada per Gisela, d’"Operación Triunfo", que ho dóna tot a l’escenari, canta i balla número rere número, una actriu disposada a tot per aconseguir el triomf envoltada de joves revolucionaris entre ells el jove idealista interpretat per un Toni Viñals en plena forma que ens dóna mostres del seu saber fer als musicals, amb una llarga trajectòria a la companyia Dei Furbi. Al voltant d’ells un cor de deu ballarines i cantants, les veritables conductores de l’espectacle. Les mans expertes de tot un mestre en la direcció de musicals com el senyor Reguant es noten en el producte final.
El cost de l’espectacle ronda els 800.000 euros, no és barat pujar als escenaris un musical amb música en directe amb arranjaments de Pep Sala, ballarins, cantants i actors, sense comptar amb els tècnics que ajuden a aixecar el teló, nit rere nit, al Paral·lel barceloní. La música, interpretada en directe per un quintet, està composta per un centenar de cançons clàssiques del repertori del pop, rock, chanson i tocs d’òpera com el brindis de "La Traviata", cançons franceses de Charles Aznavour, melòdiques sortides del piano d’Elton John, Supertramp, Bowie, Madonna o Beyoncé…, canviant les lletres en funció de les necessitats de la trama d’amor d’aquesta dona atrapada entre el seu cor i les necessitats d’obrir-se pas en un món tan difícil com el del cabaret bohemi de principis del segle XX.
Com en qualsevol musical, el vestuari de Jordi Dalmau, ple de color i glamour, al costat de les coreografies d’Ana Eva Cruellas, fa que el temps voli i les gairebé tres hores d’espectacle semblin cinc minuts. "Rouge, fantastic love" és un gest d’amor a la música, la sexualitat i l’esperit d’una joventut bohèmia.
