Avui, justament, comença la Quaresma. Quaranta dies de preparació a la Pasqua, la festa més important del calendari cristià. Parlo, doncs, de catòlics i, alhora, d’un bon nombre d’esglésies protestants. Pasqua és una festa mòbil que coincideix amb el diumenge posterior a la primera lluna plena de primavera. Clona el mateix nombre de dies que se’ns comenta que va passar Jesús al desert, pregant i fent penitència. Tenint en compte que hi ha creients i també agnòstics, cal respectar-ho tot. Quan s’escriu, no es pot pensar tan sols en un sol corrent. Es tracta de reflexionar i mirar d’aportar un xic de criteri.
A les celebracions litúrgiques d’aquest jorn, s’imposa un polsim de cendres al front dels fidels. Provenen de la crema dels rams de llorer i palmons del darrer diumenge de rams. Alhora, l’oficiant pronuncia allò del “memento homo, quia pulvis est et in pulverem reverteris”… La vida és caduca. És clar que som pols i allí retornarem. Per tant, no puc entendre, de cap manera, la prepotència i el fastigós lligam de molta gent atrapada per la inconsistència i buidor de les coses i valors terrenals. No serveix de res ésser el més ric del cementiri. Aquest gest és un símbol que ve de l’antigor. Vol representar un senyal de conversió, humilitat i reconciliació fraternal amb el proïsme.
De manera paral·lela, hi ha molts indrets del Principat on s’enterra la sardina, en una vessant totalment contrària i laica. Esdevé el darrer acte de la festa del Carnestoltes. La cloenda d’un cicle de xerinola, disbauxa i gresca. S’escenifica la mort del rei del carnaval, que havia presidit l’embolat d’un seguit de dies dominats per la transgressió. Aquest fet i la més que probable sardinada popular vénen a derivar de la tradició -ja perduda- de berenar als afores de la vila. Encara recordo -anant a col·legi- que sortíem a fer-ho al Sosiego, el Molinot, can Guanteres o allà on fos. Ens ho passàvem pipa! Ara, convido tothom a aplicar el seny, la coherència i el “savoir faire”. La vida ens presenta un tou d’entrebancs i sacrificis. Tenim dret a la diversió. Ens ajuda mínimament a superar mals moments€ Sense perdre de vista el doble component (cos i ànima) que configura cadascuna de les persones humanes. A partir d’aquest raonament tan primari, deixo a la consciència de cadascú el tancament del cèrcol.
