Hi ha alguna persona bona? B. Brecht fa 80 anys va escriure una obra de teatre, "La persona bona de Se-Chuan" (1938), on es pregunta si és possible ser una persona bona en un món obligat a la mesquinesa per sobreviure, si és possible la bondat en un món de capitalisme salvatge. L’assumpte és plenament actual i fa pensar: els déus han sentit que ja no és possible ser bo en aquest món. Hi ha alguna persona bona? L’única persona bona que apareixerà al poble de Se-Chuan és Shen-Té, la prostituta. Només ella accepta allotjar a la seva petita habitació els tres déus. Totes les altres persones els han rebutjat. En què es converteix aquesta persona bona? Amb els diners que li han donat els déus per la seva hospitalitat compra un estanc. Ja té un ofici, ara podrà ser bona. Però ella "rica" viu i treballa en un dels barris més miserables del poble. Ajudarà uns, donarà de menjar a altres, fiarà paquets de tabac. Ara bé, es queda sense ni un cèntim i l’ama del local vol cobrar el lloguer, el fuster li passa una cara factura… Com pagar? L’amor al proïsme, l’altruisme i la bondat han dut a poc a poc Shen-Té a un carreró sense sortida. No sap dir no; la gent és pobra. Per continuar amb la moral intacta s’inventa un "alter ego", imagina l’existència d’un cosí seu, Shui-Ta. Ella mateixa es disfressa i es torna un home de negocis dur, inexorable, fred, realista. Restableix l’ordre en tot. Som davant d’un desdoblament: és la mateixa persona, una persona bona, que es veu obligada a ser dura, inhumana, si vol sobreviure i que no es vegi destruïda la seva bondat mateixa.
Darrere d’aquesta faula B. Brecht troba dues ensenyances: el capitalisme sense límits no permet coses com la bondat i els déus -el poder, la societat- sembla que premiïn les persones bones, però, com continuar conservant la bondat en aquest context?
Avui la paraula bondat ha desaparegut de l’espai públic, polític i social. L’han substituïda per un altre vocable, el "bonisme". El líder del partit nacionalista Nova Aliança Flamenca, Bart de Wever, ha plantejat una qüestió dirigida a tots els ciutadans belgues: "Ets tu una bona persona (un "gutmensch")? Si aculls a casa teva immigrants il·legals i els dónes menjar i un llit per dormir ets una bona persona, contesta ell mateix, però també i, sobretot, ets un ingenu i un irresponsable, ja que amb aquest comportament estàs dient als immigrants que el país té les portes obertes i que seran acollits gratuïtament sense exigir-los la plena integració ni la contribució al bé comú. No es pot ser una persona bona?
El terme emprat despectivament pel polític flamenc, bona persona ("gutmensch"), està relacionat amb el vocable "bonisme", paraula amb un sentit pejoratiu i utilitzada per ultraliberals, conservadors i dretes extremes per menysprear els partits, organitzacions, com ONG, i ciutadans amb idees i actituds diferents a les seves sobre qüestions econòmiques, socials, jurídiques, educatives, etcètera. Aquest neologisme no l’he trobat al DIEC, però sí que fou acceptat pel DRAE el 20 de desembre de 2017 i definit, en un sentit negatiu, com una "actitud de quien ante los conflictos rebaja su gravedad, cede con benevolencia o actúa con excesiva tolerancia". Aquesta definició és més expressió de la lluita política que no pas d’una realitat vera. Si un ciutadà s’oposa a la guerra d’Iraq, és un "bonista"? Si hom és partidari de la supressió de la presó permanent revisable (una cadena perpètua light?), és un "bonista"? Si una persona vol una política immigratòria europea diferent, és un "bonista"? Si hom pensa que els "desnonaments" són una injustícia, és un "bonista"?..
La creació d’aquest terme sembla suposar que no és possible ser una persona bona en un món on els valors són la força, el poder, la violència, l’astúcia, l’egoisme…, on els individus tenen preu, però no valor. Si procurar solucionar conflictes mitjançant el diàleg i la tolerància és ser un "bonista", serà millor solucionar-los amb la guerra, la força, la violència o la intolerància?
* L’autor és filòsof
