La tradició marca que el dijous abans del Dimecres de Cendra se celebra l’anomenat “dijous gras”. També se’l coneix com a “llarder” i fixa el tret de sortida a les festes del carnaval (a casa nostra, conegut per Carnestoltes). Comprèn un període de disbauxa i gran llicència en els costums. Gairebé en enfrontament directe amb el rigor eclesiàstic de moltes normes (alguna d’elles potser no massa ben entesa, com ara el dejú). Aquest dijous es té el costum de celebrar àpats familiars, amb protagonisme destacat de menges que continguin ous i carn. No endebades, encetant la Quaresma el dimecres següent (el de cendra), encara alguns s’ajusten a l’absència d’aquests aliments. La setmana entrant en parlaré, remarcant que l’entorn actual se sembla poc a quan s’instaurà la norma del dejuni. Oficialment, avui esdevé el primer dia del carnaval. És tradició llunyana prendre la botifarra d’ou en aquest dia, a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També ho és, alhora, prendre truita de botifarra i coca de llardons. A l’esmorzar, per postres, berenar o sopar. És per això que no són d’estranyar adagis com “Del carnaval no facis cabal / El Dijous Gras, botifarra menjaràs / Les bogeries de Carnestoltes per Tots Sants surten a llum / Pel Dijous Gras, carn fins al nas / Per Carnestoltes totes les bèsties van soltes”.
El mot “carnaval” podria tenir l’origen etimològic al llatí “carnis avalis”. Vindria a dir “carns separades”, referint-se a la privació de consumir carn per salvar el cos de la plètora vital que comporta el període primaveral. I Carnestoltes provindria del “Carnestoltas” (“carns tretes”), amb què el papa Gregori el Gran designà la Quaresma. Quaranta dies de preparació a la Pasqua (la festa més important del calendari catòlic). Un període de llibertat anterior al d’abstinència. Així, també feia referència a privar-se del consum de carn. Sense interpretacions rebuscades, el mot “carn” implicaria major tolerància en el tema relacions sexuals. El ninot Carnestoltes, protagonista de la festa, simbolitza el geni, l’esperit caduc de la vegetació i el rei. Finalment, l’enterrament de la sardina representa l’expulsió de l’esperit malèfic i la seva substitució per un de més vigorós. En ell, caldrà “castigar” el cos amb diferents modalitats de penitència€ Un cop dit tot això, desitjo una molt bona celebració! Amb seny, però.
