L’Església ha de servir sempre els malalts i els qui en tenen cura amb un vigor renovat, en fidelitat al mandat del Senyor, seguint l’exemple molt eloqüent del seu fundador i mestre." El papa Francesc comença així el missatge per a la Jornada Mundial del Malalt, que l’Església celebra el proper diumenge, dia 11. Enguany s’inspira en les paraules que Jesús, des de la creu, adreça a la seva mare, Maria, i a Joan: "Aquí tens el teu fill… Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva" (Jn 19,26-27). Les paraules de Jesús són l’encàrrec d’una nova missió per a Maria: ser la mare dels deixebles del seu fill, tenir-ne cura en l’aspecte material i en l’espiritual. També els deixebles estan cridats a tenir cura els uns dels altres, i a cuidar totes les persones necessitades que trobin en el seu camí.
Tenir cura els uns dels altres, cuidar especialment les persones més necessitades, cuidar els malalts, cuidar els ancians. La vida humana és digna de l’atenció més gran en cadascuna de les seves fases, i especialment en les situacions de fragilitat i de feblesa. Quan una societat es deixa portar per un plantejament purament utilitarista, els qui acaben sofrint són sempre els més febles i, en aquest cas, els malalts tendeixen a ésser considerats com un problema, com una càrrega de què cal alliberar-se. Per a nosaltres hauria de ser justament el contrari. La dignitat de la persona radica en el seu origen i el seu destí, en haver estat creada a imatge i semblança de Déu, redimida per Crist, temple de l’Esperit, destinada a una vida eterna en comunió amb Déu i amb els germans. La dignitat radica en la bondat i el valor de la persona considerada en ella mateixa, no per la utilitat que algú o alguna cosa pugui oferir.
Ara bé, ¿quin lloc han d’ocupar els malalts i els ancians en un món que funciona cada vegada més amb el criteri de la productivitat? Si tot es va reduint a productivitat i consum, és molt probable que la persona vagi deixant de ser "útil", es torni irrellevant i acabi essent invisible. Aquesta és la realitat de no pas pocs malalts crònics i ancians. Malgrat els grans avenços de la medicina, tard o d’hora la malaltia es fa present en la vida, com també arribarà el moment de la mort. La por a la malaltia i a la mort ha existit sempre, però avui tractem d’ocultar més que mai l’envelliment, la malaltia i la mort. Amb tot, formen part de la nostra existència i resistir-se a acceptar la realitat al capdavall porta a la frustració. Cal aprendre a assumir la malaltia i també aprendre a envellir. Cal descobrir el sentit profund de la vida en cada situació concreta.
El Papa ens recorda que al llarg de la història de l’Església aquesta missió de tenir cura dels malalts s’ha materialitzat en moltes iniciatives de persones i d’institucions i continua en l’actualitat a tot el món. En els països que disposen de sistemes sanitaris públics i adequats, l’Església ofereix una atenció mèdica de qualitat, posa la persona humana al centre del procés terapèutic i duu a terme una investigació científica des del respecte a la vida i als valors morals cristians. En els països on els sistemes sanitaris no són adequats o no existeixen, l’Església treballa per oferir la millor atenció sanitària possible. La imatge de l’Església com un "hospital de campanya" és una realitat molt concreta, perquè en algunes parts del món només els hospitals dels missioners i de les diòcesis donen l’atenció necessària a la població.
Que la Jornada Mundial del Malalt, en el dia de la Mare de Déu de Lourdes, ens ajudi a prestar atenció i companyia als nostres germans malalts.
* L’autor és bisbe de Terrassa
