Sobretot al centre urbà de grans ciutats com la nostra, es veu un cert rebrot al sector immobiliari. Les grues en són un bon indicador. Els tipus d’interès han tocat terra. Raó per la qual gent amb grans sumes de diner vol capgirar esquemes. Posant-se d’acord amb constructors contrastats, s’estimen més assumir un cert risc. No res d’immobilitzar recursos. Així, rendibilitzen millor els seus estalvis. Ja veurem, però, si no veiem una segona bombolla. Tant de bo que no es repeteixin vells errors! La intel·ligència es demostra sabent on es pot anar. Encara més, però, fugint d’allà on no és gens aconsellable retornar.
En aquest sentit, els promotors s’han curat en salut. Pretenen evitar que la compra de vivendes sobre plànol esdevingui, de bell nou, focus especulatiu i de rentat de diner negre. Aquest fou un dels grans mals fa ben pocs anys, al moment del "boom". Es feia la vista grossa, deixant signar l’escriptura de compravenda no a qui havia subscrit la reserva, sinó a un tercer. El primer particular li lliurava el "passi" del seu contracte d’arres, amb una plusvàlua sovint opaca fiscalment. Per això, volen posar-hi límit, mitjançant les clàusules "antipassi". Això, unit a un major control sobre els notaris, fa la resta.
Tot era un negoci rodó per als inversors particulars, inflant el preu de les promocions, afavorint la circulació de diner negre. S’evita afegint un paràgraf al contracte de prevenda. Es fa constar expressament que el comprador resta obligat a formalitzar l’escriptura pública de compravenda a favor seu -davant notari- no podent cedir els drets inherents de l’acord a una tercera persona, sense el consentiment previ de la part venedora. Només seria possible en casos puntuals.
Ja diu un refrany amb tota eloqüència allò que "si hi ha maror, hi ha peix en abundor". En un espai polític tan inestable i podrit com el nostre, els corruptes campen a tort i a dret. La justícia no actua amb contundència i agilitat. No deixa d’ésser prou certa la dita del "Madrid ens roba". Tanmateix, essent demà la festa de la Candelera, espero -amb candeletes- que li fotin canya, embranzida i "reprise" a l’estol de casos judicials pendents de resolució. Hem de fer per desterrar del diccionari paraules com "prescripció", "aforament", "indult"… i altres "herbots".
