L’estrès és el conjunt de reaccions fisiològiques (el cor batega més fort i més ràpid, augmenta la glucosa en sang, augmenta la pressió arterial, la ment es col·loca en estat d’alerta, els sentits s’aguditzen, la respiració s’accelera, disminueix l’activitat del tub digestiu…) que apareixen en l’organisme davant una situació que ens provoca una emoció negativa (ira, por, angoixa…). L’organisme detecta sensació d’alerta, de desbordament de recursos, pèrdua d’equilibri emocional… I hi dóna resposta. D’entrada, per tant, és una reacció positiva, que permet donar una resposta adient a aquesta situació; per exemple, la fugida davant d’un toro embogit.
El problema s’esdevé quan:
• La reacció d’estrès, la provoca una situació que no ho justifica.
• El que tenim és un estrès excessiu, amb resposta bloquejada o mal enfocada.
• La situació és massa dilatada en el temps i provoca problemes de salut (mal de cap i gastritis, mal de coll i mal d’esquena, opressió al pit, tensió mandibular, fatiga extrema, gana desmesurada…).
Principi general quan es produeix aquest estrès nociu: del que es tracta és "d’apagar el mecanisme", de fer conscient la situació per controlar-la. En aquest sentit, gestionar correctament l’estrès demana una competència emocional elevada: és fonamental saber identificar la situació i, després, saber positivitzar-la i afrontar-la amb tranquil·litat.
Una bona capacitat de "llegir" les pròpies emocions és, doncs, fonamental. Cal saber detectar una situació d’estrès i les causes que la provoquen ("què sento i per què ho sento").
Hi ha algunes pràctiques que ajuden molt a prevenir i gestionar l’estrès:
? Una bona gestió del temps.
? Una modificació de les situacions laborals que ens el provoquen (per exemple, demanda de menor responsabilitat, canvi d’espai físic de treball…).
? Activitats que provoquen alliberament d’endorfines: exercici físic, música, somriure.
? Respirar fondo/control mental/visualització. Aprendre a viure "l’aquí i l’ara".
? Una actitud positiva davant les coses. No enfocar el problema sinó l’oportunitat.
? Allunyar-se de la situació/agafar perspectiva (llistar i temporalitzar tasques pendents, desconnectar momentàniament, demanar una altra opinió…).
? Redefinició de la situació estressora (no ens estressen els fets sinó l’opinió que en tenim) – Epítet).
Existeix un estrès positiu i un altre de negatiu.
No tot l’estrès és perjudicial per definició, dependrà del tipus de situació que origina l’estrès -que anomenarem situació estressant o de conflicte-, de la interpretació que en fem -podem valorar-ho com un repte o com una amenaça-, de la nostra resposta i, conseqüentment , del nivell "d’estrès" que experimentem.
Parlarem llavors de dos tipus d’estrès:
Estrès bo: és el nivell d’activació de l’organisme necessari i òptim per dur a terme les nostres activitats quotidianes, especialment aquelles que requereixen una resposta immediata.
Seria el nivell de resposta proporcional a l’estímul, que compliria una funció adaptativa i ajudaria l’individu a enfrontar-se amb èxit a la situació.
Estrès dolent: és un nivell d’activació de l’organisme, a nivell físic i psicològic, excessiu o inadequat a la demanda de la situació, i que si es perllonga pot tenir conseqüències negatives per a la persona.
En això tenen molt a veure les demandes de l’entorn i els recursos propis per afrontar-les, així com la nostra pròpia valoració al respecte.
Així doncs la zona aconsellable d’estrès serà aquell punt mitjà d’activació que permet el vessament d’hormones com l’adrenalina i la noradrenalina, necessàries per augmentar el rendiment marcant un límit de tensió evitant l’aparició del cortisol en grans dosis, la qual cosa ens pot portar a greus conseqüències per a la nostra salut.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
