La política terrassenca sembla que s’ha pacificat una mica. L’acord del PSC i de Terrassa en Comú, tot i ser a contra rellotge i ser fràgil, pot servir per aprofitar el final del mandat. Vega pel moment ho està fent bé. Li han deixat una finestra d’oportunitat i l’aprofita. No sé si els donarà temps a reformar el POUM com s’han plantejat, però valdria la pena intentar-ho. Xavi Matilla, per la seva expertesa urbanística, ja ha pesat en la política urbanística tot i estar a l’oposició. Veurem què són capaços de fer i si obvien que són en un any preelectoral. Veurem, perquè òbviament tots els grups municipals aprofitaran 2018 per construir el seu relat per a les eleccions de maig de 2019.
A l’entorn de la revisió del POUM dues coses. Una, ni que no sigui formalment, estaria bé pensar el POUM des d’una estratègia de ciutat, donat que no es tracta d’un instrument menor. Repensem l’urbanisme d’acord amb la ciutat que volem. Dues, potser aniria bé pensar el POUM des del "Job be done". És a dir, des d’aquells problemes que els ciutadans voldríem veure resolts. Es tracta de posar èmfasi en les solucions més que en receptes preconcebudes amb més o menys càrrega ideològica. Vull dir que caldria asseure’s a pensar abans de tirar ratlles o definir normes sense que els apriorismes pesin més del compte.
Per exemple ens hauríem de plantejar quina és la visió econòmica de la ciutat. Si volem ser encara una ciutat industrial ens haurem d’espavilar, avui per avui ho són molt més Rubí i Castellbisbal que Terrassa. Hauríem de pensar com canviarà la indústria i el perfil dels espais i naus que es necessitaran. Tampoc és menor el paper decisiu que tindrà la logística. I tot això fer-ho tenint en compte l’oferta d’espais existents a l’entorn de Terrassa en l’àmbit industrial. La resta dels vallesos i el Baix Llobregat també compten. Quin POUM per a quin model econòmic?
Ens hem de plantejar com pensem la ciutat per a la convivència, la seguretat i l’afebliment de les desigualtats. Com el contenidor urbà ajuda a evitar tensions i noves marginalitats. Quines són les parts de la ciutat que caldria literalment desconstruir i refer del tot. Com repensar la mobilitat ens ajuda a una ciutat més integrada. Que tinguem cotxes menys contaminants canviarà alguna cosa? I el transport públic pot ser més eficient des de l’urbanisme? Per altra banda, què podem aprendre de l’èxit del parc de Vallparadís i de la seva funció de parc central?
No podem deixar de pensar en la sostenibilitat de la ciutat (i això és més que municipalitzar la gestió de l’aigua). Com pensem la ciutat en un paradigma de canvi climàtic i en una aspiració d’economia circular. Com fem una ciutat més "bioinspirada"? Què vol dir això en termes urbanístics. Com resolem bé el nord de la ciutat? Com fem una anella verda pensada per ser sostenible de veritat i com construïm una frontera urbana nítida i intel·ligent amb el Parc Natural. Preservar el Parc Natural és un deure que tenim amb nosaltres mateixos i les futures generacions. I ho hem de fer amb activitat al territori i buscant models que evitin la degradació de la transició ciutat-muntanya per falta de viabilitat. No tindria sentit que el Quart Cinturó fos una mena de 128 Road endreçada? I, al sud, com fem que la ciutat es lliuri en la zona de Can Bosch de Basea i Can Parellada amb una certa dignitat? Quin és el projecte universitari de la UPC per a Terrassa? Com el volem resoldre? Després de l’impuls dels noranta no toca repensar seriosament algunes coses? Ens hem de tancar a universitats catalanes? No podríem explorar possibilitats en l’àmbit internacional donat que l’àmbit de l’educació superior canviarà molt. No ens podem imaginar un campus molt més internacional i amb molta més activitat d’emprenedoria? Com estem solucionant l’allotjament dels estudiants?
Com preparem la ciutat del segle XXI que és la ciutat de la internet de les coses, de la realitat augmentada, de la robòtica. La IOT ha de ser contemplada en un POUM? Les tecnologies 4.0 canviaran la forma de percebre la ciutat sensoritzada. Com la podrem fer més segura, més fluida de mobilitat, més atractiva per al vianant. No hem de preveure models de simulació basats en dades massives i en intel·ligència artificial que permetin un POUM molt dinàmic als canvis reals? No podem fer el POUM sense contemplar la gran transformació tecnològica que estem vivint. Segur que hi ha més temes centrals a pensar quin "job be done" els volem donar. Tampoc haurien de ser massa nombrosos. Tenir focus en les coses clau és millor. Avui tenim formes de fer diagnòstics àgils i podem començar a usar noves eines 4.0 per explorar opcions de futur que abans no teníem. La capacitat de simulació del big data i del machine learning és espectacular aplicat a les ciutats. Hauríem d’aprofitar aquestes eines. El POUM ha d’ajudar a resoldre la complexitat de la ciutat i no hauríem de fer-lo com fa quinze anys enrere, ara toca una altra cosa. Revisar el POUM és una bona oportunitat i no l’hauríem de malbaratar per usar eines obsoletes.
