La assemblea general de les Nacions Unides decidí -la diada de Tots Sants de 2005- designar, tal dia com avui, com a dia internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’holocaust nazi. El lema triat per a enguany té una gran fondària: “Record i ensenyança de l’holocaust-la nostra responsabilitat compartida”. La data correspon exactament al mateix dia -fa setanta-tres anys- que s’alliberà el camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau (el centre d’extermini més gran dels nazis) per part de les tropes soviètiques.
Aquesta diada vol convidar -tots els habitants del món actual- a un rebuig global contra la violència i el racisme. És clar que, paral·lelament, hi ha un parell de notícies dels mitjans periodístics que potser no ajuden gaire en aquesta línia. Concretament, em refereixo a la decisió prepotent i totalment errònia -com moltes de les que pren darrerament- del president Donald Trump envers Jerusalem, reconeixent-la com a capital d’Israel. Aquesta postura allunya -i molt- la resolució del problema etern entre jueus i palestins.
En un sentit molt més ampli, tampoc no puc acceptar la postura realment ambigua de les autoritats espanyoles en tot el que fa referència a la plena aplicació de la Llei de memòria històrica. Què ho fa que, deu anys després d’haver-se aprovat al Parlament espanyol, tot segueixi essent paper mullat? El més calent és a l’aigüera quan l’anomenada “caverna mediàtica” no fa altra cosa que posar pals a les rodes per a la seva implementació efectiva i fefaent.
Tornant al punt de partida, apel·lo al punt del que s’ha definit com a responsabilitat compartida. La no-violència i la lluita decidida contra el racisme són tasca col·lectiva que ens ha d’implicar i obligar a tots. No ens podem retrotraure ni escapolir d’aquesta temàtica al·legant que pertany a la classe política. Amb un entorn social tan plural i cosmopolita, és evident que cal millorar coses. Tant pel que fa a l’existència de grups d’extrema dreta (que sovint campen fàcilment) com en la vessant d’aquella gent que normalment aplica rebuig i menysteniment als col·lectius d’immigrants. El millor homenatge a les víctimes d’un fet històric menyspreable passa per conrear i practicar en el dia a dia actituds de germanor. No és gens fàcil. Però el camí es fa avançant.
