Més d’un em podrà dir que ja no s’estila això dels sants. Encara que només sigui pel fet que, cada dia que passa, l’entorn social és més laic. Contra aquest criteri, segueixo mantenint el meu agraïment diari per la vida. La qual cosa implica un front doble. D’una banda, vol dir que gaudeixo de salut. De l’altra, que cal festejar-ho absolutament tot (sants, aniversaris i qualsevol altra cosa que s’escaigui). Si més no perquè aquesta dinàmica pot canviar d’avui per demà. El risc zero en aquesta matèria mai no existeix. Fet aquest petit preàmbul, justament avui celebrem la diada de sant Francesc de Sales. Un grandíssim personatge del segle XVI. Una mica posterior al Concili de Trento. Nomenat doctor de l’Església catòlica, fou un gran escriptor. Tan aviat fustigava i descol·locava els calvinistes com aconsellava Joana de Chantal, a qui ajudà en el camí a la santedat. Per damunt de tot, però, vull destacar una vessant doble: és el patró de l’orde salesià (de “Sales”, se’n deriva el gentilici “salesians”) i, alhora, del col·lectiu d’escriptors i periodistes.
Que lluny que queden els anys en què la nostra -diríem- “penya” festejava el seu patró! A banda de fer un brindis a les redaccions dels mitjans de comunicació, tot seguit se n’anaven a un bon restaurant. L’àpat corria a càrrec de la direcció del diari o emissora. Serà perquè la tan gastada i suada crisi ha fet enterrar una tradició tan bonica?
De fet, posat a bastir una minicrítica sobre això, tal vegada el subgrup de la premsa esportiva es conformaria… Amb el dinar de Nadal que pugui oferir-los, per exemple, la directiva de Can Barça? “It is not the same”, que dirien els anglesos. No és el mateix. De cap manera!
Dom Bosco trià sant Francesc de Sales com a patró dels seus religiosos. Ho va fer per un conjunt de carismes/virtuts que vivia a fons… Com ara la senzillesa, la predilecció pels més desvalguts, l’empatia, el compromís social i pastoral, la religiositat i la defensa ferma de la fe que professava. Passant al món dels “massmedia”, a tots dos els guardo una profunda admiració. Per molts i variats motius. Sense anar gaire lluny i per triar-ne un de sol, pel fet que no podien tibar de “sant Google”. Oi que fa riure ?.. Certament eren un pou d’intel·ligència i humilitat.
