Sóc un acèrrim defensor del desenvolupament tecnològic de què, ja ben entrat el segle XXI, estem gaudint i de vegades patint, per tal de fer més còmoda, rendible i atractiva la nostra vida. Segurament els nous aparells que ens bombardegen por tot arreu ens obren un munt d’oportunitats, infinites, en la recepció (que no assimilació) d’imputs/continguts/informacions que minut a minut ens emplenen el nostre cervell.
Segurament seria capaç d’anomenar més de deu episodis que em produeixen terror, respecte, por, temença, inseguretat i inestabilitat que tenen a veure amb una mala gestió de l’evolució tecnològica actual, però només em centraré en una situació o millor dit en una colla d’experiències que he viscut ran de la universalització del fenomen WhatsApp.
L’altre dia una colla de mares d’una escola de barri va convocar una trobada a la mateixa porta del centre educatiu per demanar explicacions al voltant d’una de les decisions que la direcció de l’escola havia pres en l’estructuració dels continguts relatius a una matèria. Tal va ser la pressió d’aquest grup de mares que la decisió va ser lapidada, però no pas d’una manera definitiva perquè faltava el contraatac dels pares que estaven a favor de la mesura adoptada per la direcció. Creuaments de manifestacions per WhatsApp a favor i en contra, podeu imaginar-vos el to de les paraules i el clima que es va generar a la porta d’aquest col·legi. Encara ara no s’ha pres una decisió definitiva.
Un company d’una escola privada m’explicava l’acomiadament (en principi sense cap explicació raonada) d’un mestre que va ser qüestionat per un grup de pares que, d’una manera totalment barroera, poc fonamentada i inhumana, es van acarnissar en la manera de treballar d’aquest docent. No vull entrar en el fet concret de si el professional en qüestió mereixia ser apartat o no, només vull constatar que segurament la pressió tecnològica que aquests pares i mares van fer per crear un ambient contrari al professor deuria influir en la decisió de la titularitat.
Aquests dos exemples que us acabo de mostrar són la punta de l’iceberg d’una constant valoració paral·lela, basada moltes vegades en falsedats i injúries que, de mica en mica, de boca en boca (de mòbil a mòbil), van contaminant la possibilitat de fer una gestió d’un centre educatiu òptima, objectiva i justa. Els grups de WhatsApp són una manera paral·lela, burda i paral·lela, de buscar brega, embolic i mala praxis de gent (les famílies) que han de garantir el bon funcionament (tranquil i estable) de l’escola.
No critico aquelles famílies que davant d’un fet que necessita d’una explicació raonada s’acostin als centres, d’una manera educada, a trobar arguments i/o explicacions, remeto contra les persones embolicades que amaguen en la protecció de l’anònim i del col·lectiu la seva personalitat i determinació per foragitar les seves misèries.
Deixeu que els professionals de la docència facin la seva feina i dediqueu-vos a ajudar-los i oferir-los col·laboració de la bona. Si voleu explicacions per un fet concret sigueu persones educades i compromeses i utilitzeu un to i un mitjà correcte per comunicar la vostra discrepància.
Ara que ja hi sóc deixeu de solucionar els problemes dels vostres fills per WhatsApp. Si un nen o nena no s’ha apuntat els deures que li toquen a l’agenda aposteu perquè l’endemà vagi sense els deures fets a l’escola, potser mereixerà una reprimenda però de ben segur que serà prudent, educativa i favorable al seu creixement i autonomia. No cal que demaneu els deures a una altra família per WhatsApp per evitar-li una mala estona al vostre fill o filla, ara potser ho fareu però heu de pensar que algun dia ha de caminar sol i solucionar-se ell els problemes i sobretot acceptar-los i enfrontar-s’hi.
Per si encara hi ha algun dubte, l’escola es dirigeix des de dins i no des de cap autopista tecnològica, covarda i tafanera.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
