Celebrem un altre any la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Vull començar aquest escrit recordant que el papa Francesc és molt sensible a aquesta realitat; per això, quan encara no s’havien complert quatre mesos de la seva elecció, anà a Lampedusa, el 8 de juliol de 2013. Aquesta illa petita del sud de Sicília és coneguda pel desembarcament continu d’immigrants procedents d’Àfrica. El Papa decidí que el seu primer viatge oficial fos a Lampedusa sobretot per condemnar la indiferència de l’Occident ric davant la mort de tants immigrants i per despertar la consciència de tots.
El missatge que ens ofereix enguany resumeix en quatre verbs el programa a seguir: "Acollir, protegir, promoure i integrar els immigrants i refugiats".
Acollir significa "ampliar les possibilitats perquè els immigrants i refugiats puguin entrar de manera segura i legal en els països de destí". Protegir comporta articular "tot un seguit d’accions en defensa dels drets i de la dignitat dels immigrants i refugiats, independentment del seu estatus migratori. Aquesta protecció comença a la seva pàtria i consisteix a donar informacions correctes i certes abans de deixar el país, així com la defensa davant les pràctiques de reclutament il·legal". Promoure "vol dir essencialment treballar amb la finalitat que, a tots els immigrants i refugiats així com a les comunitats que els acullen, se’ls doni la possibilitat de realitzar-se com a persones en totes les dimensions que conformen la humanitat volguda pel Creador". Finalment, la integració "és un procés llarg, encaminat a formar societats i cultures, fent que siguin cada vegada més un reflex dels dons multiformes de Déu als homes".
L’Església està compromesa en aquesta tasca, en coherència amb la seva essència més profunda, i ho fa des del principi de la centralitat de la persona humana. Recorda que cal partir des de la persona, des de la seva integritat, des de les seves necessitats, des de les seves potencialitats; que la societat només es pot organitzar i funcionar bé si col·loca l’ésser humà en el seu centre, si promou la dignitat de la persona, i si té en compte Déu, ja que el fonament últim en Déu és el que sosté la vida personal i social. La persona ha d’ocupar la centralitat de tota l’activitat, del tipus que sigui, sobretot com a ésser humà dotat d’una dignitat transcendent. Promoure la dignitat de la persona significa reconèixer que posseeix uns drets inalienables, dels quals no pot ser privada per res ni per ningú.
L’Església s’ha d’implicar a fons amb la seva paraula i amb la seva acció, juntament amb altres àmbits de la societat civil. Però hi ha nivells que corresponen a la comunitat política. El sant Pare fa al·lusió en el seu missatge a la Cimera de les Nacions Unides que es va celebrar a Nova York el 19 de setembre de 2016 en què els líders mundials varen expressar la seva voluntat de treballar a favor dels immigrants i refugiats per salvar les seves vides i protegir els seus drets, compartint aquesta responsabilitat a nivell global. En la cimera varen participar representants dels estats membres, d’altres entitats de l’ONU, el sector privat, l’àmbit de les ONG i la societat civil en general. L’assemblea general va aprovar la Declaració de Nova York per als Refugiats i Immigrants, una declaració política acompanyada per dos annexos, que posarà les bases per al pacte mundial sobre els refugiats i els immigrants l’any 2018 i que expressa la voluntat política dels dirigents mundials de salvar vides, protegir drets i compartir la responsabilitat. El Papa, doncs, convida al compromís en aquesta missió. No ens resta sinó dir: "Mans a l’obra!".
* L’autor és bisbe de Terrassa
