Sovint aprofundeixo en les meves conferències, articles, cursos i també en un capítol del meu llibre "21 dies buscant la felicitat" en la importància que té, o hauria de tenir, per a totes les persones el fet de fer un exercici sistemàtic d’escàner personal de totes les variables que intervenen en les nostres vides.
El treball, la relació de parella, la xarxa d’amics, les coses que ens fan mal, les possibles millores… han de ser passades de tant en tant (cadascú decideix amb quina freqüència) pel sedàs de la interioritat, de la veritat personal, de la felicitat pròpia i del benestar individual. No podem transitar pel llarg camí de la vida d’una manera automàtica, mecànica i rutinària sense plantejar-nos amb una certa periodicitat si allò que vivim és allò que volem viure, si ens envoltem de la gent de què volem envoltar-nos i si fem les coses perquè ens satisfan i no perquè toca fer-les. La necessitat de fer una aturada i preguntar-nos coses a nosaltres mateixos és absolutament vital per tenir sensació de viure la vida, que és molt diferent a passar per la vida. Ara que comença un nou any, una nova tongada, un nou cicle d’episodis i vivències, pot ser un gran moment per resoldre alguns conflictes interns que no deixen que la nostra trajectòria sigui del tot fluida, del tot viscuda, del tot emotiva. L’inici d’aquests dotze mesos s’ha d’entendre com una oportunitat per eliminar aquelles coses que fan sentir-nos malament, aquells nyaps que ens provoquen angoixes i plantejar-nos nous horitzons per tal de poder deixar de banda aspectes negatius engegant altres inèrcies que ens aportin energies/emocions/conjuntures més positives.
Som feliços a la nostra feina?, som feliços amb la nostra parella?, què no ens agrada del nostre quotidià?.. Són preguntes que no ens fem perquè sovint s’amaguen sota el paraigua de la por, no vagi a ser que la resposta sigui del tot inesperada. De vegades no volem escoltar-nos perquè si ho fem la temença de descobrir infelicitat, covardia o avorriment faria que prenguéssim decisions molt doloroses (a priori) i apostem per jugar al no toquem res que més o menys anem tirant.
L’inici d’aquest 2018 ens ha de fer valents a l’hora de poder fer-nos aquestes preguntes sense cap mena de recança. Fent front a les respostes i prenent les decisions que segurament a la mitja o a la llarga (a la curta les coses poden ser més enrevessades i fosques) ens aportaran el benestar necessari per poder viure la nostra vida amb la profunditat que mereix, sense taps ni pors, sense bloquejos ni desencisos que ens portin a ser, més que organismes mòbils esparracats per l’espai i el temps, persones humanes que gaudeixen de manera plena, entregada i existencial de la meravella que és formar part de la vida, gaudint-la sense límits, sentint-la intensament.
El pas del 2017 al 2018 es presenta com una excel·lent oportunitat per escanejar-nos, per valorar allò que ens fa sentir bé i allò que necessàriament hem de canviar. Recordeu que canviar només és canviar, no anar a pitjor, i que la vida és prou curta i efímera com per no viure-la amb tota la seva grandària.
Bon any, bona reflexió i bons canvis.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
