Sí, sí, encara que vagi contra corrent i pugui sorprendre molta gent, amb aquest titular, l’article 155 també ha portat alguns beneficis, dels quals ningú vol parlar en públic. És una de les nostres típiques maneres de fer, catalanes. Voler quedar bé amb la vianda al plat, una dita molt apropiada, i molt vista i sentida, al llarg d’aquests cinc anys de procés. M’explico.
Un dels grans problemes de la Generalitat és l’immens deute acumulat, al llarg dels anys, per una molt mala gestió econòmicofinancera, i un inadequat sistema de finançament de les CCAA. Poso sempre, en primer lloc, la mala gestió econòmica, perquè , estimats lectors, us faríeu creus de veure com s’ha gestionat el diner públic, en el nostre país, però, d’això, ja en parlarem un altre dia. Torno al principi.
Aquesta mala gestió ha motivat que la Generalitat destinés diners, molts diners, al que el Govern considerava prioritari, i deixés sempre, per a més tard, pagar deutes. Sobretot si aquests deutes eren amb els ajuntaments del país. Tenir setanta-cinc mil milions de deute obligava a ser molt auster i molt astut, per gestionar-ho, però això és avorrit i no aporta vots, de manera que sempre quedava en un segon lloc la gestió, i passava a primer lloc no pagar deutes.
A poc a poc, la Generalitat anava retardant el pagament de deutes a uns mesos, fins a arribar a fer esperar uns anys. Sí, heu llegit bé, en molts casos, els ajuntaments tardaven a cobrar entre dos i tres anys, de manera que calia fer pòlisses de crèdit, i pagar interessos, a l’espera que algú recordés els deutes pendents. Els alcaldes ens convertíem en "homes del frac", baixant i pujant de Barcelona , amb les mans buides. Un petit poble com el nostre havia arribat a tenir tres-cents vint mil euros de deute, pendent de cobrar. Ara en tenim vuitanta-cinc mil, amb previsió de cobrar-los, en poques setmanes.
Què ha fet el govern central? L’aplicació del 155 li ha permès intervenir les finances i, astutament, s’ha dedicat a pagar deutes. És a dir que, a poc a poc, calladament, es van fent transferències, a compte dels deutes pendents, de manera que molts alcaldes, de qualsevol color polític, es freguen mans i ulls, comprovant com es resolen ara conflictes de llarga trajectòria. El conjunt d’ajuntaments havia arribat a tenir mil milions, en concepte de deutes pendents, de la Generalitat. També, en altres àmbits, s’estan resolent problemes que estaven encallats, de molt temps enrere.
I en aquest món de cinisme, en què tothom es veu obligat a criticar el 155, molts no ho diuen, però se’n beneficien ostentosament. És més, jo diria que la gran escandalera feta pel trasllat de les obres de Sixena ha anat bé a molts que no s’atrevien a complir una resolució judicial com aquesta, i no sabien com sortir-se’n. Poder posar a l’esquena del Govern de Madrid aquesta maldat resol un conflicte de mil dimonis. Una altra mostra de rebuig de paraula, al 155, però mantenint el lloc de treball i el sou corresponent.
Per acabar, la insensatesa de Puigdemont va activar el 155, però sort que existeix aquesta via d’intervenció, perquè del contrari la democràcia es podria vulnerar sense límits. Vaig veure atònit, sorprès i indignat com els dies 6 i 7 de setembre es duia a terme un autèntic cop d’Estat civil, en el Parlament de Catalunya. He estat diputat durant quatre legislatures i mai, mai, havia sospitat ni imaginat la vulneració del reglament i l’Estatut d’Autonomia, per part dels nostres representants polítics. És a dir, de la legalitat catalana, i per derivació de l’espanyola, però és que l’activació del 155 s’hauria d’haver produït el dia 8 de setembre, per restituir la legalitat catalana, trencada en unes jornades que passaran a la història negra de Catalunya. Sé que és impopular dir les coses pel seu nom, però hem entrat en un nou període polític i, si no tenim clares les regles de joc, tornarem a cometre actes increïblement negatius per al funcionament del país i les institucions. I francament el nivell de despropòsits ha superat totes les expectatives, de manera que millor que tothom tingui clares les regles de joc futures.
L’autor és alcalde de Borredà
