Es fa molt difícil per no dir impossible que el món/paisatge de les vinyes al nostre territori, amb la seva història i les seves adversitats (els estralls de la fil·loxera), no surti en converses/explicacions amb els alumnes, amb els amics o fent recordança amb parents i familiars. Les vinyes agafen inevitable protagonisme quan escorcollem el nostre passat i la transformació de feines, hàbits i paisatges. Mireu on mireu, abans tot eren vinyes. Poca broma! A plena dedicació o a temps parcial eren un tema intrínsec a la vida i tarannà de moltes famílies de les nostres comarques. Fa uns dies visionava a la sala d’actes de l’Ajuntament de Viladecavalls el treball "Viladecavalls, mirar enrere (vivències i records)" que el Consistori/Servei de Cultura ha promogut per recuperar la memòria històrica d’aquesta població. No podia ser d’una altra manera que el món de les vinyes, la seva terminologia i els seus rituals de festa i verema sortissin en bona part d’aquest treball audiovisual que recomano i esperono perquè en surti una segona part. Encara resta molta cosa per dir i per investigar. De fet no es pot entendre la història de Viladecavalls, ni la de Rubí, ni la de Matadepera, ni la de Terrassa ni la de molts altres indrets sense explicar què han representat les vinyes i la cultura del vi per a totes aquestes contrades i per a la majoria de la seva població.
Fa pocs dies que els amics Vicenç Relats i Ramon Vilageliu ens han tornat a oferir un nou número (14) de la revista Vallesos on dediquen la seva carpeta o treball monogràfic al món de les vinyes, "Terra de vinyes". Per a historiadors i estudiosos del nostre passat és una gran ocasió de fer un resseguiment d’aquesta important activitat agrícola per nombrosos indrets del Vallès Occidental i Oriental. No descobriré, a hores d’ara, la qualitat editorial de la publicació. Bona gent i molt bona feina. Contra alguns escèptics i dubtosos pronòstics han aconseguit oferir un producte que cerca i palesa nombrosos punts d’afinitat i confluència d’un immens territori que ofereix un munt de possibilitats a l’hora de compartir neguits, història, tradició i cultura. Granollers també existeix. El tema de la vinya i de la seva gent palesa un tractament ampli i rigorós en aquest darrer número i això ha de ser un pas per recuperar la memòria, costums i anècdotes dels nostres avis i avantpassats més llunyans. No es podia entendre la vida quotidiana sense les vinyes que oferien autoconsum, maldecaps i negoci. No podem donar l’esquena a tot tipus de varietats i que les noves generacions s’esmercen a recuperar. El tractament que es fa dels cellers i de la seva història també mereix el corresponent elogi pel que representà en diferents àmbits de la societat de les primeres dècades del segle vint. M’agrada que l’Ana Fernández ens parli del Celler Cooperatiu de Terrassa. Potser oblidat o potser poc conegut. És una descoberta com d’altres estudis d’aquesta publicació. Capficats a dir-li revista quan en realitat té l’aparença d’un llibre. Enhorabona i entenc que amb la primavera ens arribarà el quinzè amb interessants i noves sorpreses.
