El diumenge que segueix el Naixement del Senyor, celebrem la Sagrada Família de Natzaret i contemplem que Jesús va néixer i créixer en una família humana. Així, doncs, és un dia propici per celebrar el valor i la bellesa de la família, en un moment en què es veu afectada per canvis profunds. En diferents ocasions m’he referit al sociòleg Zygmunt Bauman perquè la seva obra va estar marcada per la categoria de modernitat líquida, amb què es defineix l’esvaïment de les institucions sòlides que fonamentaven la nostra vida; l’orfandat de referències consistents que pateix l’ésser humà. L’amor líquid, característic de la societat postmoderna, és un amor sense fonament ni compromís perquè es té por del sacrifici i de la renúncia imprescindibles per a un projecte de vida en comú. Per desgràcia les relacions amoroses acaben convertint-se aleshores en breus episodis, en què prima la recerca del benefici personal, evitant els compromisos que duren. El que abans eren vincles forts ara s’han convertit en llaços provisionals i fràgils, i això afecta enormement la família. Aquesta està sofrint canvis importantíssims. El papa Francesc, en el capítol segon d’"Amoris Laetitia", afirma una vegada més que el bé de la família és decisiu per al futur del món i de l’Església, i es refereix al canvi antropològic i cultural que s’està produint, que influeix en tots els aspectes de la vida: un individualisme exasperat que desvirtua els vincles familiars; la cultura de la possessió i del gaudi que genera dinàmiques d’intolerància i agressivitat; un ritme de vida caracteritzat per les presses, la immediatesa, l’estrès; la mateixa organització social i laboral, que dificulta les relacions humanes i la possibilitat d’opcions permanents. D’altra banda, no falten plantejaments ambigus en l’educació mateixa, quan s’aposta excessivament per l’espontaneïtat en detriment de la disciplina i dels comportaments pautats. La conseqüència és que la família pot esdevenir un lloc de pas, on es va quan interessa i on els vincles queden reduïts a la precarietat dels desigs i de les circumstàncies. En conseqüència, l’ideal matrimonial, amb un compromís d’exclusivitat i d’estabilitat, acaba essent descartat.
En aquest context, nosaltres anunciem un any més la Bona Nova de la Família. Anunciem que Déu és amor, que ha creat l’ésser humà a la seva imatge i semblança, que l’ha creat per amor i el crida a viure l’amor en una vocació que ha inscrit en l’home i la dona, que en el matrimoni arriben a ser una comunió d’amor que engendra nova vida. Podem dir que, en cert sentit, la família humana és icona de la Trinitat perquè en ella es viu l’amor entre persones i aquest amor és fecund. En el moment present cal que els cristians oferim a la societat el testimoni de la família fundada en el matrimoni entre un home i una dona, que viuen amb autenticitat l’amor i que estan oberts a la vida, que comparteixen les penes i les alegries, que practiquen les virtuts domèstiques amb entrega i fidelitat, que viuen la comprensió i el respecte mutu, i que, en definitiva, aporten consistència i solidesa a l’Església i a la societat. Per això encomanem les nostres famílies a la intercessió de santa Maria i a la protecció de sant Josep, i demanem especialment per les que pateixen grans dificultats.
* L’autor és bisbe de Terrassa
