UAN s’apropen les festes nadalenques hom pensa a no repetir determinades situacions, àdhuc errors, d’anteriors convocatòries. Ben segur que havíem fet un ferm propòsit de no tornar-nos a trobar amb situacions que poden resultar incòmodes o fins i tot desagradables. Amb l’edat aguantem menys i volem ser nosaltres els qui provoquem el somriure o la distensió. Volem ser, inevitable fins a cert punt, els qui decidim què dir, què fer o de què parlar, en quin moment i circumstàncies. Els àpats nadalencs acostumen a tenir força convidats i sovint ens manca comprensió o paciència per a aquell moment o situació que no compartim/acceptem. Quanta gent haurà pensat que el sopar o dinar de Nadal o el comiat de l’any seran els darrers a fer-se en unes circumstàncies concretes, farcides de tensió i/o rutina, i amb un personal també prou definit i conegut. El “mai més” apareix en les nostres ments i, fins i tot, volem imaginar com deu ser el Nadal en algun creuer per la Mediterrània visitant i gaudint de l’encantadora costa italiana. Potser ens oblidem que, precisament, el temps de Nadal on ens trobem tots abocats s’acompanya de totes aquestes incidències i el que cal és saber gestionar-les i respondre-hi amb categoria i no pas amb enuig i males cares.
Aquest “mai més” i el contundent propòsit de ser el darrer calendari festiu en què vivim envoltats de les mateixes anècdotes/bromes/circumstàncies de sempre acaben per fondre’s i desaparèixer. A mesura que s’acosten les grans jornades familiars perdem de vista les frustracions del passat i ens acompanya la voluntat de tornar a provar-ho. Enguany sí! Ens donem mentalment una nova oportunitat amb un bri d’esperança que les coses seran diferents. Volem pensar que aquesta vegada el familiar de torn arribarà puntual i que l’hora d’inici acabarà sent quelcom més raonable que en trobades anteriors. Volem creure que tothom acceptarà el menú que amb tanta il·lusió ha preparat l’amfitriona de la casa i que el sacrifici d’hores de cuina aconsegueix una justa i positiva resposta. Volem pensar que aquell detall que hem comprat tindrà una gratificant resposta per part del destinatari més enllà del preu i un senzill embolcall. Voldríem aconseguir que hom valorés de forma sincera i recíproca les històries i projectes que el personal acostuma a explicar en una tradicional vetllada familiar. Cadascú té les seves vivències, dificultats, històries i inquietuds embolcallades d’honrosa legitimitat. Ens cal respectar-les totes. La sort somriu a alguns i es resisteix per a d’altri. Desitjaríem que la gent, petits i grans, aturés el temps i també els mòbils per assaborir allò que realment val la pena: una llarga conversa revestida de felicitat, records i estima. Voldríem, sens dubte, escurçar la distància que separa el desig de la frustració. Voldríem un munt de coses. Que tingueu un Bon Nadal!
