"Postveritat" va ser la paraula de l’any 2016 escollida pel "Diccionari Oxford". La defineix com allò que té relació amb moments en què els fets objectius no influeixen tant en la formació de l’opinió pública com l’apel·lació a les emocions i a les creences personals. Es resumeix com la idea que "el fet que una cosa aparenti ser veritat és més important que la pròpia veritat". Segons expliquen els responsables del "Diccionari Oxford", la utilització d’aquesta paraula va augmentar l’any 2016 un 2.000% en comparació amb l’any 2015. L’augment es va registrar sobretot el mes de juny, quan es va fer el referèndum en el Regne Unit que decidí la sortida del país de la Unió Europea i també el mes d’octubre, dies abans que es celebressin eleccions als Estats Units en què sortí guanyador Donald Trump.
Les mentides, les mitges veritats, les intoxicacions i les manipulacions de persones i col·lectius són tan antigues com la mateixa humanitat. On està, doncs, la novetat de la postveritat? Hi ha qui pensa que es tracta dels antics usos de la propaganda i les relacions públiques de tota la vida. D’altres la veuen com una mentida de nova generació que fa servir missatges i relats que, bo i semblant veritables, no ho són i porten una forta càrrega emocional capaç d’impedir les ganes de comprovar si és veritat. A això, s’hi suma el fet que el nostre ritme de vida és prou accelerat, rebem infinitat d’informacions i missatges cada dia i tampoc ens queda massa temps per comprovar la seva veracitat. La postveritat, a la fi, acaba convertint-se en una seriosa amenaça per a la nostra llibertat.
La litúrgia del diumenge tercer d’Advent ens presenta la figura de Joan Baptista com a testimoni de la Llum: "Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni: vingué a donar testimoni de la llum, perquè per a ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la llum; venia només a donar-ne testimoni" (Jn 1,6-8). Testimoni és aquell que ha vist, el qui ha experimentat de manera personal, viva i profunda. Testimoni de la llum, testimoni de la veritat. Com assenyalava el papa Benet XVI: "Jesucrist és la Veritat feta Persona, que atrau envers ella el món. La llum irradiada per Jesús és resplendor de veritat. Qualsevol altra veritat és un fragment de la Veritat que és ell i a ell remet. Jesús és l’estrella polar de la llibertat humana: sense ell perd la seva orientació, perquè, sense el coneixement de la veritat, la llibertat es desnaturalitza, s’aïlla i es redueix a arbitri estèril. Amb ell, la llibertat es retroba, es reconeix creada per al bé i s’expressa mitjançant accions i comportaments de caritat" ( "Discurs a la plenària de la Congregació per a la Doctrina de la Fe"; Roma, 10 de febrer de 2006).
No podem oblidar que l’ésser humà és impulsat per la seva pròpia naturalesa a cercar la veritat; així ha estat al llarg de la història. Ha buscat la veritat, el sentit de les coses i sobretot el sentit de la seva vida, i el qui busca la veritat i el bé, en el fons, està buscant Déu. L’existència humana és com un camí de creixement i de maduració en què anem experimentant les grandeses i també les limitacions de la vida: la contingència, el dolor, la malaltia, la soledat i la pèrdua de sentit i d’esperança. Hi ha contemporanis nostres que potser no coneixen Crist, però són persones honestes, que cerquen la veritat i procuren fer el bé. No tinc cap dubte que tard o d’hora es trobaran amb Déu, es trobaran amb Crist. Perquè Ell és la Veritat i el Bé.
* L’autor és bisbe de Terrassa
