Nadal, en el món occidental, és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist. L’origen d’aquesta celebració, però, prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern, en què el dia comença a allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions que de vegades tenen un gran contingut religiós i d’altres representen el culte a la natura.
A Catalunya tot comença el dia 13 de desembre, santa Llúcia, aquest dia comença la Fira de Santa Llúcia. Arreu del país s’organitzen fires on es posen a la venda els arbres de Nadal, les figuretes del pessebre i tota l’ornamentació de les festes nadalenques. La fira sol durar fins al dia 24 de desembre, és a dir, la vigília de Nadal.
El 24 de desembre, Caga Tió. Aquesta és una de les nits màgiques de l’any, especialment per a la mainada. El tió és un personatge nadalenc molt important, parent de l’arbre de Nadal nòrdic. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc. Sembla, doncs, que l’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta esdevingués un element màgic, capaç de fer regals. Més endavant, simbòlicament, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, neules i torrons.
25 de desembre, dia de Nadal. D’acord amb les tradicions paganes, la celebració del Nadal està dedicada al solstici d’hivern, que el cristianisme va transformar donant-li un caire religiós i convertint-la en el dia en què va néixer Jesús. És típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs. També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, en un ambient distès al voltant del pessebre o de l’arbre de Nadal. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món.
26 de desembre, sant Esteve. És una festivitat considerada una mica com la continuació del dia de Nadal; es tracta de poder-se reunir amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. A Catalunya també és un dia festiu. El dia està centrat en el dinar; es comença més tard del compte i s’aprofiten les restes del dinar de Nadal, i per això se solen fer canelons.
6 de gener, dia de Reis. És el dia de la mainada per excel·lència. Sovint, neguitosos, es lleven molt d’hora per descobrir què és el que els han deixat. Durant el dia es va peregrinant a les cases dels parents (avis, oncles, padrins…) a recollir altres obsequis que també els han deixat. El dinar de Reis ja és l’últim d’aquestes dates. És tradicional el típic tortell de Reis, fet de massapà, on hi ha una fava i un rei amagats i, al mig, una corona daurada. Qui trobi la fava haurà de pagar el tortell i qui trobi el rei és qui portarà la corona.
Em semblava que valia la pena recordar-ho tot plegat perquè cada vegada tinc més la sensació que el Nadal s’ha convertit en una disbauxa comercial i en una seqüència de dies festius que molt s’aparten de les vivències que jo havia gaudit de petit.
Potser l’edat també ens porta a veure les coses d’una altra manera i és el pas del temps el que ens fa percebre les coses de manera diferent però en aquest cas crec que en general hem desvirtuat molt aquestes festes i la visió tradicional d’aquesta cua de calendari i inici del nou any ha quedat rellevada a un segon pla.
Reivindico el Nadal de sempre, el que els meus pares m’havien fet sentir com a quelcom màgic, fantàstic i de fort component captivador, quelcom molt profund i emotiu. Necessito tornar-me a emocionar, impregnat d’aquest ambient nadalenc que tots desitgem, d’aquest sentiment d’escalfor, amor i solidaritat que les persones som capaces d’ encabir en els nostres cors, de promocionar arreu del món i de compartir amb els nostres éssers propers i estimats.
Necessito passejar ben abrigat pels carrers dels nostres pobles escoltant les nadales que tots coneixem i taral·legem amb la boca mig tancada. Necessito veure carrers engalanats amb llums i farbalans de colors. Necessito que tot plegat sigui com quan jo era petit, un Nadal ple d’il·lusió i harmonia.
Reivindico aquest Nadal i no pas cap altre.
