Vivim envoltats d’un ambient enterbolit. La pròpia societat no sembla apostar decididament per ressituar valors abans entesos com a indiscutibles. Cadascú té uns esquemes o filtres des dels quals es planteja la realitat. Uns, però, volen fer prevaler bases morals, quan jo parlaria estrictament d’arrels humanes. El respecte mutu, per exemple, seria una primera norma de compliment obligat. No hauria d’ésser tan difícil diferenciar el correcte del que no ho és. La tan emprada llibertat personal comença justament on acaba la del nostre proïsme. Tot plegat ho veig tan senzill com això.
A partir, tanmateix, de l’educació rebuda i les experiències viscudes, un mateix endega un procés de maduresa. Així, pot afegir nous valors o normes de conducta, arribant a poder qüestionar-se principis que abans havia considerat innegociables. Des d’aquesta anàlisi, voldria remarcar una frase d’en Noam Chomsky, lingüista i impulsor del que es coneix com a revolució cognitiva: "Si assumeixes que no hi ha esperança, garanteixes que no n’hi haurà. En canvi, si ho fas tot pensant que hi ha un instint envers la llibertat, hi ha opció per canviar coses i lluitar per fer un món millor". És ací quan penso, concretament, en gent compromesa amb el camp del voluntariat. Parlo de bones persones. Al meu entendre, són fetes d’acer. No precisament inoxidable, sinó inoblidable. Confien cegament en allò que senten, que els dicta el cor. Fins i tot, més que no pas en el que pensen.
Gràcies a tasques concretes i discretes, tapen bastants forats on no vol arribar la pròpia administració. Aquesta, massa sovint, fixa els seus valors bàsics en dèries esperpèntiques. No fa gaires dies, la tradició consolidada del Gran Recapte n’ha estat una demostració fantàstica. Tot un clatellot al rostre de la classe política. Quan som a tocar de les festes nadalenques, expresso un ferm desig i alhora una crida global: deixem-nos de posar vestits artificials i teatrals d’una falsa coherència! No és que ara toqui. Cal fer-ho sempre. Intentem fer-ho molt més fàcil. Només cal anar en la direcció de "bones persones".
